Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tella
veure  2. tella
veure  3. tella
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TELLA f.
|| 1. Teula (Ribagorça); cast. teja.
|| 2. Tros de teula o de pedra plana, de forma aproximadament circular, que els xiquets usen per a jugar llençant-la contra el palet o rèbol (occ., val., bal.); cast. tejo. a) Joc de tella (dial. teia): joc en què es posen diners o altres objectes considerats de vàlua damunt o darrera el palet o rèbol, i des de certa distància els jugadors hi tiren la tella per tal de separar els diners del palet; aquell qui aconsegueix que els diners quedin més prop de la tella que del palet, guanya aquells diners. Que nuyll hom... no gos jugar a negun joch de daus... ne a negun altre joch on diners vayen, sinó a taules, e a escachs, e a balesta, e a teylla, e a traer de dart e a bylles, doc. finals segle XIII (Anuari IEC, i, 274). Ets homos solen jugar a la teia o a l'estràngol, Alcover Cont. 236.—b) Joc de tella: joc de xaranga, en què es va a peu coix i es procura a cops de punta de peu fer anar una pedra plana o un tros de test de dins una casella a les altres del dibuix fet a terra (Cast., Morella, Campello, Manacor); cast. castro.
Tella: a) topon. Nom d'una partida de terra. In ipsa Tella, doc. a. 961 (Udina Arch. 318).—b) Llin. existent a Gir., Cardona, Sabadell, etc.
    Fon.:
téʎa (Ribagorça, Maestrat, Cast., Val., Al.); téʎʎɛ (Vall d'Àger); tə́јə (mall.).
    Etim.:
del llatí tēgŭla, ‘teula’.

2. TELLA f.
Tell, arbre de l'espècie Tilia cordata (Ripollès, ap. Masclans Pl. 201).
    Etim.:
del llati tĭlĭa, mat. sign.

3. TELLA f., grafia ant.:
V. tela.