DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TEMA m. (o f.): cast. tema.
I. m. (i ant. també f.)
|| 1. Proposició que es pren com a assumpte o matèria d'un discurs, d'un escrit, d'una discussió o conversa; el mateix assumpte tractat. Tornarem a nostre tema, ço és, dels grans fets qui són stats seguits en nostra casa, Pere IV, Cròn. 57. Ab lo tema, tire hom tot lo sermó si bé és ordenat, Sermons SVF, ii, 46. Preguà'ls que'l consellassen què faria ne si faria resposta a la letra, e si fahia resposta quina tema pendria, Tirant, c. 136. Amor és lo tema sobre qui mes letres recolzen, Corella Obres 154. Tots denunciaven llur estament pels respectius temes de ses converses, Pons Auca 260. Especialment: a) Assumpte d'una composició escolar o destinada a un concurs. Tema de escola, subjecte de composició, Lacavalleria Gazoph. Los dicte un thema o argument, Ordin. Univ. 1596, f. 25.—b) Tros que es dóna a traduir a un alumne, i especialment el que s'ha de vertir de la llengua materna a una altra llengua per exercitar-se en aquesta.
|| 2. Tros de melodia que conté o expressa la idea dominant d'una composició musical.
|| 3. La part que queda d'un mot variable quan en treuen els elements flexionals o derivatius.
II. f. (i també m., però menys usual que el f.)
|| 1. Idea fixa, obsessionant; insistència en una idea o propòsit. Amor, Amor, yo he pres ferma tema: | que vostre bé porta dolor estrema, Ausiàs March cxv. Del vi novell | del monestrell | beure près tema, Spill 6343. A la dona..., cavilosa per tema, se li afigurà impropi que sa filla... posés els peus al barco, Pons Auca 183.
|| 2. Tírria. Agafar o prendre de tema o en tema a algú: prendre'l amb malvolença, agafar-li tirria. «El mestre m'ha pres de tema». Los varen tant auorrir o pendre de tema que Sisenant... se li en va rebellar, Boades Feyts 77. La tinch de tema, l'aygua, Vilanova Obres, xi, 11.
|| 3. pl. Molèsties, pesadures (Migjorn Gran). «Hala, no fagis temes»: no molestis.
    Fon.: témə (or., bal.); téma (val.).
    Etim.: pres del llatí thema (< gr. θέμα), mat. sign. ||1.

2. TEMA f.
Temor. «Jo tendria tema, de passar per davant es cementeri, de nits» (Bunyola, St. Joan de S.).
    Etim.: derivat postverbal de témer.