TEMIBLE adj. Que és de témer; que fa por; cast. temible. Gran justícia no és tant temible com privació de gran esperança, Llull Arbre Sc. ii, 426. El moment temible de la veritat es perdia en un vague futur, Llor Jocs 81. Fon.: təmíbblə (Barc., Palma); temíβle (Val.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.