DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTEMPERAMENT m.
|| 1. ant. Acció i efecte de temperar; temperància; cast. templanza. Gran cosa és lo temperament de parlar e del silenci o callar, Cons. Prov. 13. Lo temperament que se avia proposat pera compondrer aquestes controvèrsies, fou dejectat, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. ant. Temperatura. Avellaners se fan en qualseuol temperament de ayre, Agustí Secr. 51.
|| 3. Conjunt de proporcions relatives dels elements sec, humit, calent i fred, en els éssers orgànics, segons la fisiologia antiga; cast. temperamento. Altres sorts de aygues que són destilades de plantes que tenen lo temperament calt, Agustí Secr. 118.
|| 4. Caràcter físic i psíquic de cada individu; cast. temperamento. Aquella llibertat que tant s'avenia amb el seu temperament, Massó Croq. 43.
|| 5. Bon (o mal) temperament: bon o mal humor. Contribuí de tot a acabar-me de posar de bon temperament, Vayreda Puny. 121.
Fon.: təmpəɾəmén (Barc.); tempeɾamént (Val.); təmpəɾəmént (Palma).
Etim.: pres del llatí tempĕramĕntum, mat. sign.