DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTEMPERAR v. tr.
|| 1. Moderar, fer que sigui menys fort o intens; cast. temperar, templar. Totes les altres penes... modifica e tempera e reduex, doc. a. 1373 (Capmany Mem. ii, 145). Reposa't e tempera tos mouiments e pensa-y bé, Curial, i, 11. Lo sol de ivern tempera lo rigor del fret, Lacavalleria Gazoph. No tant per penediment com per temperar el mal efecte de ses burles, Pons Com an. 156.
|| 2. refl. Acomodar-se, posar-se a to amb una cosa; cast. atemperarse.
Fon.: təmpəɾá (Barc., Palma); tempeɾáɾ (Val.).
Var. form.: temprar, trempar.
Etim.: pres del llatí tempĕrare, mat. sign.