DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TEMPESTAT f.: cast. tempestad.
|| 1. Mal temps atmosfèric; forta pertorbació de l'atmosfera manifestada amb vent, pluja, neu o pedra, i sovint amb llamps i trons; forta agitació de la mar. Trenchà e rompé per tempestat de mar, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 74). E sent venir soptós hun temporal de tempestat, Ausiàs March ii. Com més feresta fou la tempestat, Salvà Poes. 20.
|| 2. fig. Agitació violenta, com de crits, soroll, baralles, pertorbació intensa de l'ànim, etc. Pensí cobrís | la desamor, | lexàs remor | y tempestat, Spill 2941. Els seus caparrons... se movien atracallats per una tempestat d'esternuts, Ruyra Parada 39. Dir tempestats: dir coses molt violentes, injurioses.
    Fon.: təmpəstát (or., bal.); tempestát (occ., val.).
    Refr.
—«Després d'una tempestat, ve una bonança».
    Etim.: del llatí tempĕstāte, mat. sign.

2. TEMPESTAT, -ADA adj.
Ple de tempesta. «Feia una nit tempestada» (Aguiló Dicc., sense indicació de procedència).