DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TEMPLE m.
|| 1. Edifici consagrat al culte públic d'una divinitat; cast. templo. Jures per lo temple lo qual bastí Salamó a seruii de nostre Senyor, Cost. Tort. IX, xxx. Tant delit sent com l'om devot al temple, Ausiàs March xcii. Claustre, temple y corredors | formen sols una ruïna, Costa Trad. 37. a) fig. Lloc on es dóna culte a una virtut, a una activitat espiritual. La sua casa és estada e és encara temple de liberalitat, Metge Somni iv.
|| 2. L'ordre dels templers; cast. Temple. E si podets fer fer mal al temple alcú uostre amic, que o façats, doc. a. 1251 (Pujol Docs. 26). Tramès missatges... al maestre del Temple, Llull Blanq. 80. Una uila del Temple que hom appela Ualcarcha, Jaume I, Cròn. 20.
    Loc.
—Una veritat com un temple: una veritat molt gran, absoluta, innegable.
    Fon.: témplə (or., bal.); témple (occ., val.).
    Etim.: pres del llatí templum, mat. sign.

2. TEMPLE m. (castellanisme)
Tremp. S'empenyà una vegada en retratar-me al temple, Maura Aygof. 25.
    Refr.
—«Tots són d'un ventre, i cada un té son temple»: es diu dels germans que són de caràcter diferent. Tenia dos germans... Vostés reparen, tots d'un ventre, y cadascú de son temple, Rond. de R. Val. 21.

3. TEMPLE
Llin. existent a Ll., Alberic, etc.