DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TEMPORALITAT f.: cast. temporalidad.
|| 1. Qualitat de temporal, de sotmès a límit de temps. La sua eternitat és pervertida en temporalitat, Llull Arbre Sc. ii, 220. En lo primer [dia] féu temporalitat del dia, ço és lo sol e la luna e les steles, Serra Gèn. 6.
|| 2. Potestat o propietat en l'ordre temporal. Papa Gregori sisè... féu grans coses pugnant per la temporalitat de la Esgleya, Eximenis Dotzè, c. 135 (ap. Aguiló Dicc.). A hu ne a altre dels dits vicaris no haguesses obeyt ne levat respondre de la temporalitat de la Esgleya tro que ells se fossen concordats, Metge Somni ii. a) pl. Béns materials o rendes procedents d'un benifet o càrrec eclesiàstíc. Dos papes foren ensemps en la Església; e Nós... no volguem al hu ne al altre, levant-los les temporalitats, Pere IV, Cròn. 392. Que prenga a mà reyal totes les temporalitats dels dits bisbe e capítol, doc. a. 1387 (BSAL, ix, 15).
    Etim.: pres del llatí temporālĭtāte, mat. sign.