Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  temps
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TEMPS m.: cast. tiempo.
I. || 1. La durada i successió de les coses finites, considerada com a transcorrent d'una manera contínua i uniforme i que es mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars (com la revolució aparent de l'esfera celeste a causa de la rotació de la terra). La huytena se diu temps; | la un diu affermadaments | que l'ome qui jau no és sa, | e l'altre diu que mal no ha, | la hu diu ver per I dia, | l'altre per altre qualquesia, Llull Gatz. 320. Molt de temps (o llarg temps o gran temps o llong temps): durada i successió llarga. Aqueyles coses hon sauiesa e ventura lonch de temps lo hauien tengut honrat, Llull Cavall. 4 vo. Havia una dona... la qual gran temps era estada viuda, Llull Blanq. 1. Hauia seruit per lonch temps l'art de caualleria, Tirant, c. 2. Jo he pensat molt temps, Lacavalleria Gazoph. Molt de temps ha que jo vos espero, ibid. Poc temps o breu temps (o curt temps): durada i successió curta. Mi fo vijares que veés lo rey... qui poch temps havia que era passat d'esta vida, Metge Somni i. Algun temps o un temps o un quant temps: durada indeterminada, ni llarga ni curta. A cap de un temps morí's la germana, Desclot Cròn., pròl. Durant algun temps, per espay de algun temps: Aliquandiu, Lacavalleria Gazoph. Passar el temps (o despendre el temps): aplicar-lo a alguna activitat, entretenir se. Mentre ells vullen en veritat e en dretura metre e despendre son temps, Muntaner Cròn., c. 1. Alguns passaven tot el temps jugant diners an el canonet, Galmés Flor 8. Aprofitar el temps: despendre'l en coses útils. Perdre el temps: desaprofitar-lo, no fer allò que caldria o es podria fer. Com anant axí perden temps que pescarien, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 81).Tenir temps: (ant.) entretenir-se, aplicar temps a alguna cosa. Vulles deliurar en les coses útils e tenir temps en aquelles, Cons. Prov. 12. Senyor Tirant, no tingau temps, que lo temps perdut no's pot cobrar, Tirant, c. 420. Tenir temps: disposar-ne per a fer quelcom, no estant subjecte a altres ocupacions. «No t'he escrit més prest perquè no he tingut temps». Amb temps: mitjançant transcurs de temps; amb un espai de temps anticipat. No m'aveu avisat enguany si trametreu egos; de och o de no, avisau-me'n en temps, doc. a. 1506 (BSCC, x, 303).Amb el temps: després de transcórrer un cert espai de temps. S'aset amb el temps va tornar una mula, Roq. 22. Fer temps a tal o tal lloc: estar-hi durant cert temps. «He fet molt de temps a França». Fer temps: absol., entretenir-se en alguna cosa secundària esperant un esdeveniment, el moment d'obrar més intensament, etc. Haver-hi temps o Fer temps: (impers.) haver transcorregut un cert espai de temps. «Hi ha molt de temps (o «Fa molt de temps») que no plou». Fa temps que no hi som estat, Penya Poes. 155. Unitat de temps: cadascuna de les porcions de durada que serveixen per a mesurar el temps, com el minut, l'hora, el dia, etc.
|| 2. En el transcurs del temps, una porció determinada d'aquest. a) Considerada en relació al moment en què es parla (respecte del qual és passat, present o futur). Si s'esdeuenia enfre aquest tems de sus dit, doc. a. 1244 (Pujol Docs.). Per sola pietat vos sou fet home en aquest darrer temps, Villena Vita Chr., c. 207. En aquest temps, los minyonets tenen més malícia que los hòmens del temps passat, Lacavalleria Gazoph. En aquell temps: en el temps d'allò de què es parla. Lo papa en aquell temps menjave pa e olives, Sermo St. Pere. En aquell temps sentí d'Amor delit, Ausiàs March xci. En altre temps, o Un temps, o Temps enrera: en el temps passat. Eixa mar... en altre temps d'alegres Hespèrides fou hort, Atlàntida i. Vivia un temps una dama, Penya Poes. 264. Temps enrera, no hi havia | fites, partions ni tanques, Alcover, Poem. Bíbl. 13. En temps primer: antigament, fa molt de temps. Temps a venir: en el temps futur. Totes les canongies y les mitres dels bisbats, temps a venir, seran per vosaltres, Vilanova Obres, xi, 112. Per temps: en temps passat (si el verb està en pretèrit), o en temps futur (si el verb està en futur). Sia interpretat... per los consellers de la Ciutat e dels Cònsols de la mar qui ara són e per temps seran, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 80). Manament dels jurats qui ara són o per temps seran, doc. a. 1382 (Revest Ens. 60). No estava feta a sentir passes... per aquell carrer seu que per temps havia estat el fossar, Riber Miny. 73. Al mateix temps o A un mateix temps o A un temps: conjuntament, sense diferència de temps; ensems. Tots parlan en un mateix temps, Lacavalleria Gazoph. Una revista que ensenyàs y entretengués a un mateix temps, Roq. 47. Quina amor tan pura, tan santa, i al mateix temps tan forta!, Alcover Cont. 12. Li donen una soffra e brida tot en un temps, Dieç Menesc. i, 3 vo. A temps: per un temps fix, limitat (en oposició a perpètuament). Stigué feta questió qual valia més, o que els dits regidors de les ciutats fossen perpetuals o a temps; e definiren que a temps solament, Eximenis Dotzè, c. 401 (Aguiló Dicc.). Del temps: actual, modern. Tres spases, la una del temps, les altres antigues, doc. a. 1439 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Temps verbal: gram., conjunt de formes verbals que indiquen que l'acció o estat s'atribueix a una mateixa època o moment, encara que cada forma indiqui una diferent persona i nombre gramatical del subjecte. Temps pretèrit: el temps gramatical que indica una acció o estat com a ja realitzat. Temps present: el que indica l'acció o estat com a actual. Temps futur: el que indica l'acció o estat com a esdevenidor. Temps simple: el que consta d'un sol mot, sia aquest reduït al radical, sia derivat amb diverses formes flexives segons les persones gramaticals. Temps compost: el que es forma d'un participi i un verb auxiliar. Temps perifràstic: el que consta de l'infinitiu precedit d'un auxiliar generalment unit amb aquell per una preposició.—b) Considerada en relació a la vida d'una persona, a la durada d'una cosa. Home de temps: home d'edat, més aviat vell (Ribagorça). Tenir poc temps: tenir poca edat, esser molt jove. «¿Quin temps té, el nen?»: ¿quina edat té? No és la feruor ne la deuoció que esser solia en temps dels apòstols, Llull Felix, pròl. Membra'ns... les grans gràcies que Ell moltes uegades nos hauia feytes en temps de nostra uida, Jaume I, Cròn. 1. Com li membrava del tems de la batalla, Muntaner Cròn., c. 75. Més pecca hom en temps de coresma... que no en altre temps, Eximenis Conf. 5. En lo temps del gran emperador Carles, Paris e Viana 2. Com cresqués, per son temps sobrapujaua a tots, Isop Faules 3. De mig temps: de mitja edat, a mitjan punt de la durada normal.—c) Considerada com una part de la vida o de la durada d'una persona o cosa; període de l'existència d'algú o de quelcom. Són passats més de huyt-cents anys del temps ençà que semblants paraules foren scrites, Péreç St. Vicent 13. Recorda així a les selves sos més joiosos temps, Atlàntida vi. Ell, en els seus bons temps, havia dut a la montanya dos i tres i fins quatre centes vaques, Massó Croq. 13. Donar-se bon temps: viure alegrement, divertir-se. Tant com les cames los pusqueren portar llavoraren e es donaren bon temps, Decam. ii, 187. Donar mal temps: molestar, tractar malament.—d) Considerada com l'espai o moment apropiat a fer o esdevenir-se una cosa; en què és oportú que es faci o que s'esdevingui. Temps de fruita: l'època de l'any en què la fruita assoleix la seva maduresa. Fruita del temps: la pròpia de l'estació en què ens trobam o de què parlam. Mando... que na Dolça filia mea que aia azò que ego li done en temps de núpciis, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 29). Si és temps de prunells saluatges o arenyons, Flos medic. 123 v.oNo és encara temps de assò, Lacavalleria Gazoph. Jo vindré quant serà temps, ibid. Al seu temps: al temps oportú. Totes les coses tenen son temps, Lacavalleria Gazoph. Esser o Arribar a temps: esser o arribar a un acte, abans que aquest comenci o s'esdevingui. Anem a la masia: encara hi serem a temps pel retorn de les ramades, Maragall Enllà 25. Fora temps o Fora de temps: quan no és oportú. Geni d'aquells que s'enfaden fora de temps, Vilanova Obres, xi, 6. Esser del temps: haver nat una persona o animal a l'època normal de la gestació. Passar del temps: no haver nat encara quan ja és l'època normal de la naixença. Tenir son temps (una dona): tenir la menstruació. La sanc de dona, can ha de son temps..., donada a beure, maraueyllosament hi ual, Tres. Pobr. 64. Fer venir de son temps a una dona: (ant.) provocar-li la menstruació. Un gra d'al mundat sia posat en la boca de la mare fa venir poderosament de son temps a la fembra, Micer Johan 412.—e) Considerada com a part de l'any i en relació als productes o a les condicions atmosfèriques d'aquest; estació. Tu has ordonats e deputats los temps del any per a sembrar, Genebreda Cons. 47. Temps era de primavera, Turmeda Diuis. 2. En temps d'estiu pel llenyataire encesos, Atlàntida introd. Els quatre temps: (ant.) les témpores. Los quatre temps dejunats, Lun. 16. Axí com la quaresma, los quatre temps e altres deiunis manats, Alcanyís Reg. Pest. 14.—f) De temps en temps: de tant en tant, algunes vegades, a intervals. De temps en temps escomouen | l'ayre negre, campanades, Penya Poes. 343.—g) Tot temps o Tots temps: sempre, sense cessar. Durable per totz temps, Hom. Org. 4 vo. Fem pau et amor perdurable per totz temps, doc. a. 1274 (Bofarull Mar. 76).
|| 3. Cadascuna de les parts en què es divideix l'execució d'una cosa. Com tota batalla té tres temps. Tota batalla a ultransa ha tres temps, Ordon. Bath., c. 22. Especialment: a) mús., Cadascuna de les parts d'igual durada en què es divideix el compàs.—b) Grau de velocitat a què s'ha de cantar o executar un tros musical. «Això s'ha de tocar a un temps més mogut». «No toqueu a un temps tan lent». Anar a temps: observar el ritme en l'execució d'una obra musical. Si sabés entrar a temps y a to, Ignor. 48.
II. Estat de l'atmosfera (en relació a la temperatura, humitat, nebulositat, vent i altres fenòmens meteorològics). Bon temps: temps suau, en què no fa fred ni plou ni fa vent. Mal temps: temps molest, sia per fred, sia per pluja, per vent o altre fenomen pertorbador de la calma atmosfèrica. Temps dolç: temps molt bo. Temps de ferrar ous: temps molt calorós. A hora de uespres leuà's un orre temps de leuant, Jaume I, Cròn. 485. Tornà la nau per contrari de temps, doc. a. 1392 (Ardits, i, 34). Per occasió del mal temps que han haud les nostres galeres, doc. any 1397 (Arx. Cor. Ar.). Si s'esdeuenia que caygués pedra o neula o qualsevol altre mal temps, doc. a. 1408 (Miret Templers 452). Aprés fortuna, bel temps fa, Flos medic. 1 vo. Ara que ve es bon temps de primavera, Roq. 10. Teníem un temps d'alabar a Déu, Penya Mos. iii, 112. El temps no pot ser millor, Penya Poes. 92. Córrer un temps: córrer un temporal, passar una tempestat. Tocar a temps: tocar les campanes, quan venia una tempesta, per conjurar el perill amb el so dels bronzes sagrats. Comunir el temps: conjurar la tempesta amb oracions i exorcismes.
    Loc.
—a) Al temps d'alçar Déu o de dir «Jesús»: en molt poc temps.—b) Donar temps al temps: deixar que les dificultats es resolguin per elles mateixes, pel simple passament de temps.—c) No passar el temps per a algú: no semblar que torni vell; tenir l'aspecte més jovenívol del que l'edat faria esperar.—d) Perdre es temps i sa llavor: no fer res de profit, passar el temps sense aprofitar-se'n per coses útils (mall., men.).—e) Temps era temps, que Marta filava: es diu referint-se a temps passats i en què les coses eren molt diferents d'ara.—f) Aquell temps, de la palla en feien fems i dels fems en feien palla: es diu replicant a algú que retreu «aquell temps», o sia, els temps passats.—g) Semblar que no hi ha d'esser a temps: fer una cosa amb pressa o abans del temps oportú.—h) Ara és hora de tocar a temps!: es diu quan algú fa una cosa que hauria d'haver feta abans i que ara ja no és oportuna.
    Refr.

—«El temps passa per a tothom»: significa que ningú pot defugir els efectes del temps i sobretot la decadència de la vellesa.—b) «Qui temps espera, temps li falta» (Bal.); «Qui temps té i al temps aguarda, que li posen una albarda» (Val.): vol dir que aquells qui es refien del temps, sense adonar-se'n arriba que el temps els manca.—c) «Amb temps i palla maduren les nesples»; «Amb el temps, maduren els réms» (Mall.): significa que les coses no es fan bé si es fan massa de pressa.—d) «No sempre serà un temps»: no serà sempre igual; les circumstàncies mudaran.—e) «No hi ha temps que no torni»: indica que al cap de cert temps es repeteixen les circumstàncies anteriors i determinen esdeveniments semblants als que ja havien ocorregut.—f) «Temps fa temps» (Men.); «Un temps en duu un altre» o «Un temps ne porta en altre» (val.); «D'un temps en ve un altre»; «Després d'un temps, un altre en ve» (Cat.): significa que les circumstàncies canvien i després d'uns esdeveniments n'ocorren d'altres ben diversos.—g) «Amb el temps, tot se sap»: les coses ocultes arriba que es descobreixen.—h) «El temps tot ho muda»: les coses humanes canvien d'una època a una altra.—i) «El temps tot ho cura»: vol dir que els dolors i disgusts arriben a mitigar-se i oblidar-se per passament de temps.—j) «En temps de belluga, campi qui puga»: quan hi ha desordes o commocions, la llei moral sol relaxar-se.—l) «Cada cosa al seu temps»: indica que les coses han de fer-se en el temps oportú. La frase se sol completar de diverses maneres, com: «Cada cosa al seu temps, i de maig cireres», o «i d'estiu cigales», o «cols i naps pel mes d'advent», o «com les figues per l'agost».—m) «Qui no va del temps, tira-li fems»: significa que cal adaptar-se als costums o modes de l'època en què es viu (Men.).—n) «Qui deu, mai té bon temps».—o) «Al mal temps, bona cara».—p) «Al bon temps, dar-li passada, i espera la nuvolada»: vol dir que en temps de prosperitat cal prevenir-se per a la desgràcia venidora.
    Fon.:
téms (pir-or., or., occ., val., men., eiv., alg.); téns (mall.).
    Etim.:
del llatí tĕmpus, mat. sign.