Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  temptar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TEMPTAR (o tentar). v. tr.: cast. tentar.
I. || 1. Provar de trobar o conèixer una cosa no veient-la, valent-se del tacte o d'instruments que la toquin. Ab escandall yo cerch tot fons e tente, | e port no trob on aturar-me gose, Ausiàs March lxxxvi. a) Palpar la butxaca d'algú (en llenguatge d'argot). Si'l consorte està distret o no s'atreveix, l'altre, en veu baixa, li diu: Tenta'l (butxaqueja'l), Vallmitjana Crimin. 34.
II. || 1. Posar a prova; examinar algú o alguna cosa per veure com és, què és capaç de fer, etc. No tentaràs Déu lo teu seinor, Hom. Org. 6. Per tal que jo temptàs vostres barons si us són bons ni leyals, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Volgué altra volta temtar de paciència a Tirant si li abelliria la corona, Tirant, c. 316. Ha dit la llisó de Punts Don Pau Palou..., lo han tentat Borràs, Serra y Aulí, doc. a. 1784 (BSAL, xxiv, 37). Temptar Déu: posar-ne a prova la bondat o la paciència fent alguna cosa dolenta o exposant-se a un perill greu. Y no tenteu Déu y la paciència de gent tan enorme, Brama Llaur. 266.
|| 2. Provar de fer o d'aconseguir; procurar, malgrat els obstacles. Aytantes vegades com farà, tractarà o tentarà de fer lo contrari, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 330). Rumor de querimònia popular que... tempta de pujar al sobirà cel, Canals Senecha. Llavors tentava d'anar-se'n, Pons Auca 60.
|| 3. Induir o tractar d'induir a fer una cosa, malgrat que sia dolenta, perillosa, dubtosa, etc.; excitar el desig. El tentà lo primer om, Hom. Org. 6 v.oUn sanct religiós estaua en oració en la qual lo demoni lo temptaua de luxúria, Llull Felix, pt. ii, c. 4. Aquell és dit perseverant qui no cau encara que sia tentat, Egidi Roma, i, 2.a, 4. Temptada stich de scurpions vos fassa batre, Coll. Dames 806. Al caure en lo llaç de flors que el tempta, Canigó ii. El vi tentava y lluïa, Riber Sol ixent 25. La novel·la, el conte, el teatre, han temptat diversament l'autor, Espriu Cançons 12.
    Fon.:
təntá (or., bal.); tentá (occ.); tentáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí temptare o tentare, mat. sign.