Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  temptejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TEMPTEJAR (abans escrit tantejar). v. tr.
Sotmetre a prova alguna persona o cosa, per conèixer-la abans d'obrar envers d'ella; fer o dir quelcom per provar l'estat d'algú o d'alguna cosa; cast. tantear. Ja era fosc i tantejant poc a poc lo caminet de sols assentar los peus, Maldà Col·legi 128. Dret cap al mar, tantejant amb el bastó els pilonets de l'arena, vaig veure venir un cego, Rusiñol Fulls 81. Això fa que m'aixequi prompte per tantejar de nou a cercar camí, Massó Croq. 115. Els generals Salcedo i Borrero havien vingut a Barcelona per temptejar el terreny de la guarnició, Pla SB 201. Això li donà una idea per a temptejar la Isabel sense rebaixar-se, Virós 92. I maldament fos pagant alguna coseta...—tantejà es jaiet, Rond. Eiv. 15. Temptejar una corba: traçar-la amb llapis provisòria ment per a comprovar-la després i passar-la amb tinta.
    Fon.:
təntəʒá (or.); tanteʧaɾ (Val.); təntəʤá (Palma).
    Etim.:
la forma originària és tantejar, presa del castellà tantear; la grafia temptejar s'usa des que l'adoptà Fabra Dicc. Gen., per haver relacionat aquest mot amb temptar.