DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TENDÈNCIA f.
Acció de tendir; cast. tendencia. Encaminar per bons endrets ses tendències novíssimes, Obrador Arq. lit. 44.
    Fon.: təndέnsiə (Barc.); tendέ̞nsia (Val.); təndέ̞nsi (Palma).
    Etim.: derivat de tendent.

2. TENDÈNCIA f. (vulgarisme)
Atenció. «Has de tenir més tendència amb ses coses que fas» (Men.). «Aquest no té tendència a ningú» (Mall.). No és comú entre festejadors bestreure's moltes tendències ni miraments, Vilanova Obres, viii, 106.
    Etim.: derivat de atendre, modificat per identificació errònia amb el mot tendència art. 1.