DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TENDER, -ERA
|| 1. adj. Pertanyent a la tenda o botiga; cast. tendero. S'usava aquest adjectiu amb noms de pes: onça tendera i lliura tendera (per oposició a onça i lliura carnissera). Una lliure tandera, de coure, foradada, doc. a. 1396 (Hist. Sóller, i, 274). Que aquell deia vendre a lliura carnicera... E en açò no sia entès... algun altre peix sech, lo qual peix sech se vena a lliura tendera, Mostassaf 29. Vuyt onses un quart de plata tanderes, doc. a. 1650 (arx. de Montblanc).
|| 2. m. i f. Persona que té tenda o botiga de vendre; cast. tendero. Veem que'ls tenders venen en lurs obradors diverses coses, Llull Cont. 122, 13. Tot tender venent legums o fruyts a pes age a dar lo pes sens diminutió, doc. a. 1434 (BABL, xi, 326). Una pobre fembra tendera qui venia oli, Eximplis, ii, 52.
Tender (escrit també Tander): llin. existent a Catalunya i València.
    Etim.: derivat de tenda.

TÈNDER m.
Carruatge enganxat darrera la locomotora d'un tren per a portar el combustible i aigua per a alimentar-la; cast. ténder.
    Etim.: de l'anglès tender, mat. sign.