DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. TENDRE v. tr. ant.
Tesar, posar tens; cast. tender. Hom ha mester tota sa forsa a tendre una forts ballesta, Llull Cont. 302, 9.
Etim.: del llatí tĕndĕre, mat. sign.
2. TENDRE v. (dial.)
|| 1. Sostenir dret (Camp de Tarr., Conca de Barberà); cast. tener. «Aquest nen ja es ten»: ja s'aguanta dret (Montblanc). «Aquest pal no es vol tendre»: no es vol aguantar (Tarr., Montblanc). Quan gayrebé ni em podia tendre a la sella, Oller Rur. Urb. 78.
|| 2. Tenir (ross., alg.). Y els meus pobres veís, quin atsurs se'n van tendre!, Saisset Jamecs 18. No deixa de tendre una certa importància, Ciuffo Folkl. Alg.
Etim.: de tenir, per canvi del tipus de conjugació.
3. TENDRE, TENDRA (ant. i dial. tenre, tenra). adj.
|| 1. Poc resistent a la pressió de fora; que no és dur; que es deixa fàcilment mastegar, encetar o deformar; cast. tierno. En la azembla havia gallines que havien mortes per ço que fossen al dinar pus tendres, Llull Blanq. 72, 3. En estiu meng poyls tenres en diverses maneres, Eximenis Terç (ap. Roca Medic. 142). Poràs-lo péxer de carn tendre, Flos medic. 117. Si lo os serà dèbil, és tendre, Cauliach Coll., iii, 2.a, 1. Açò no puch fer sens tendres genives, Proc. Olives 128. Y tombant sa tendra esquena | [Jesús] s'hi allarga [sobre la creu], Guiraud Poes. 5.
|| 2. Novell, que encara no ha arribat a la maduresa definitiva; cast. tierno. a) Aplicat a vegetals. Prin hom carabaces quant són tendres, Flos medic. 226 v.oCuynen divendres | ab faves tendres, Spill 7424. Cada dia un brotet d'escarola tendra, Ruyra Parada 35.—b) Aplicat a persones o animals i a llur edat. Quina cosa és tenir la donzella tendra en sos braços..., de edat de XIIII anys!, Tirant, c. 214. La tendra donzella sovintment debana, Viudes Donz. 313. En la tendra edat del seu mamar, Villena Vita Chr., c. 4. Llençau-me'ls aviat com anyells tendres, Canigó i. Jugaven mos tendres anys, Costa Poes. 38.—c) Aplicat a éssers inanimats. Lluna tendra: la lluna quan encara es veu petita, que està lluny del ple. «La pintura encara és tendra»: encara és fresca, humida, perquè no ha passat prou temps des que pintaren.—d) Vaca (cabra, ovella, etc.) tendra: la femella que fa poc temps que ha parit.
|| 3. Delicat, que cedeix fàcilment a la força, a les impressions, als sentiments afectuosos; cast. tierno. No hi sentirà mai més, la tendra esposa, | el pas de son senyor, Alcover Poem. Bíbl. 67. Ulls tendres: ulls delicats i propensos a llagrimejar. a) hiperb., Temps tendre: temps plover, en què fàcilment plou (Sineu).
|| 4. Dolçament afectuós; cast. tierno. Pronunciat amb una modulació tan tendra, tan suau y sentida, Pons Auca 271. Entre llàgrimes tendres y gemechs amarchs, Maura Aygof. 17. Covant encara els fills ab tendra cura, Salvà Poes. 5. Li endressava qualque mot dins un esguart tendre, Galmés Flor 13.
|| 5. (substantivat m.) a) Mugronet del cap de dalt del fus (Vilafr. de B.).—b) Punta de terra on les ones peguen fort i fàcilment (Mall.).
Loc.
—Tendre com un all, o com una verdolaga: es diu de coses molt tendres.
Refr.—a) «Gat vell, rata tendra»: es diu referint-se al matrimoni de marit vell amb dona jove (val.).—b) «Tan tendre és el meu géndre, que anant se descula» (val.); «El delicat d'En Tendre, que el vent de l'aspi l'encaderna» o «que pujant al llit se va esllomar»: es diu referint-se a persones excessivament delicades.
Fon.: tέndɾə, tέnrə (or.); tέndɾe, tέnre (occ.); tέ̞ndɾe (val.); tέ̞ndɾə, tέ̞nrə (bal.); tέ̞ndɾɛ̞ (Al.).
Intens.: tendret, -eta; tendrot, -ota; tendríssim, -íssima.
Etim.: del llatí tĕnĕru, mat. sign.