DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TENDRESA (i dial. tendrea). f.
|| 1. Qualitat de tendre, de novell, de no endurit; cast. blandura, flojedad, terneza. Per la tendrea d'anys qui era en nós, Pere IV, Cròn. 80. Per sa tendresa vendrien-li moltes malalties, Flos medic. 19. Pogués almorzar e berenar lo seu amat Fill segons la tendrea de la sua edat requiria, Villena Vita Chr., c. 91.
|| 2. Condició del qui cedeix fàcilment a les impressions, al sentiment; afecció plena de dolcesa; manifestació d'aquest afecte; cast. ternura, terneza. Pròpia cosa és, Sènyer, al home just esser ab tenrea [sic] de cor e ab pietat, Llull Cont. 96, 21. Yo trista mare qui us devia guardar per tendrea de amor de tot dan e perill, Villena Vita Chr., c. 11. Amarats els ulls per la tendresa, Pons Auca 298. Y en aquella hora de tendresa infinita, se'n vénen mos records, Costa Poes. 2. Experimentava tendreses inconscients, Galmés Flor 45.
    Fon.: təndɾέzə (or.); tendɾéa (val.); təndɾə́zə (mall.).