DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TENIR (ant. tener, dial. tindre). v. tr. o intr.: cast. tener.
I. || 1. Impedir que una cosa caigui (agafant-la, suportant-ne el pes, donant-li sosteniment). Hauia fet un bras de home, qui era de peyra e en sa mà tenia una espasa, Llull Felix, pt. i, c. 1. Les dites persones qui los dits blats porgaran tinent los dits dos garbells, doc. a. 1378 (arx. mun. de Barc.). Set lums li tenen | set canelobres, Spill 10634. Ella e Curial qui del braç la tenia romangueren detràs, Curial, i, 8. Donau-me una calda en aquest serró, y jo tendré, Alcover Rond. iv, 126. a) refl. (i ant. intr.) Mantenir-se dret, sense caure, sense cedir. «Tin-te, no caigues!» (occ., val.). Los savis mariners veem, Sènyer, que com an vent a lur contrari, que's tenen aitant com poden, Llull Cont. 117, 15. Li donaren tans colps que no's poch tanir, Graal 64. Cert la parella | mal se tingueren, | abdós caygueren | la scala avall, Spill 5883. Agenollà's ab molta dolor, que tenir no's podia, Villena Vita Chr., c. 209. Axí los era molt fàcil tenir bé a la prova, Barra Artill. 124. Els tords tenen: els tords s'aguanten molta estona damunt un branc, cosa que sol indicar bon temps (Empordà).
|| 2. Immobilitzar una cosa impedint que canviï de lloc, que segueixi el seu impuls; aturar. Són ara tan indignatz envés mi..., que si éls nuyl temps me podien tenir..., me farien morir a mala mort, doc. a. 1308 (Miret Templers 374). Viu un serpent qui portave un patit laó e tench-lo per lo col amosegat, Graal 69. Mon cor sostrach la paraula de se, | ma bona tench aquella no passàs, Ausiàs March lxxxiv. Tenir lo llob per les orelles, Lacavalleria Gazoph. Senyor, teniu-me sa llengo, Roq. 33. Ja el té!: es diu d'un gos que ha agafat una peça de caça, d'un perseguidor que ha agafat el perseguit. Sa llosa té: es diu de la llosa que està tibada damunt un ocell agafat (Mall.). a) refl. Dominar els propis impulsos; reprimir-se; deixar de fer allò que s'havia començat o que es volia fer. Tenir-se de riure: Tenere risum, Pou Thes. Puer. 166.
|| 3. Conservar; impedir que una cosa se'n vagi, que es perdi. Ell te ha donat los infants e les riqueses que has, e Ell te ha tengut a vida, Llull Gentil 58. Si dins aquells vint jorns... ell se pogués defensar e tenir la ciutat de Gerona, que u faés, Desclot Cròn., c. 168. Alguns tancaren la dita porta e la tengueren tant que y foren ajustats tro a XX hòmens a cavall, Pere IV, Cròn. 51. Jafet... tenc sclaus e seruentes a la muller, Tomich Hist. 10. Que Déu tenga: es diu piadosament després d'anomenar una persona difunta. Lo que era romàs per l'amo'n Miquel, que Déu tenga, Alcover Cont. 46. Tenir el timó, les regnes, etc.: portar la direcció d'un afer, d'una empresa, evitant que es perdi. Tenir la davantera d'un exèrcit: estar encarregat de manar-la, de sostenir-la en la batalla. Aprés açò dixeren qui tendria la denantera; e dix en G. de Muntcada: Tenits-la uós, en Nuno, Jaume I, Cròn. 63. Tenir una corporació, càrrec directiu, direcció. Dels prohòmens qui aquell any tendran la dita Confraria, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 91).Tenir l'envit: acceptar un envit, una provocació. Si emuidau, ¿té-us may l'envit?, Somni J. Joan 270.
|| 4. Esser tengut: ant., estar obligat. a) Amb complement nominal o verbal en infinitiu introduït per la preposició a. Vós qui sabets a quantes coses vos són tengut, Llull Cont. 22, 26. Sia tengut a la terça part de cotó carregar, Consolat, c. 45.—b) Amb complement introduït per la preposició de o consistent en la partícula pronominal en com a substitutiva d'un complement amb de. Que de mal que us faza no us en sia tengud, doc. a. 1257-69 (Pujol Docs. 31). Digues-me... si'l ballester és tengut de dar-li alguna cosa, Llull Blanq. 3. Cascun any cascú sia tengut de confessar e combregar, Eximenis Conf. 1. Tot hom és tengut de loar a Déu, Jahuda Dits, c. 1. No són de pus tenguda, Curial, ii, 90.—c) Amb complement nominal introduït per la preposició en. Alias seran tenguts en las penas que aquells tals seran tinguts, doc. a. 1541 (Hist. Sóller, i, 141).—d) Amb complement verbal en subjuntiu introduït per la conjunció que. Tot hom és tengut que crea aquests 14 articles de la fe, Llull Cavall. 22. No era tengut que'n degués respondre, Jaume I, Cròn. 35.—e) Amb complement verbal en infinitiu sense preposició. Sien tenguts dir per ànima del dit deffunt X pater nostres, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 26). No és hom tengut creure que axí sia, Metge Somni iii.—f) Amb complement verbal en infinitiu precedit de les preposicions de i a amb un complement directe intercalat. La muller és tenguda d'ell a seguir, Scachs 102.—g) Amb complement relatiu sense preposició, però sobreentenent-se la preposició de que precedeix l'antecedent. No li és obligat si no del seruici que li és tengut, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 289).—h) Tenir-se per tengut: considerar-se obligat. Fortment se tench per tengut a la dona e als infants, Llull Felix, pt. i, c. 7. Emperò sobre totes [les esglésies] nos tenim per tenguts a la esgleya de Saragoça, Epist. Pere 81. Que's tenga per tengut de fer lexa en son testament, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 201). Lo soldà se tench per tengut a ell, e féu ço que ell volia, Decam. i, 104.
II. Immobilitzar en la durada, fer que una cosa no s'interrompi.
|| 1. Complir, observar (promesa, contracte, acord, precepte, llei, etc.). «Si ho haveu promès, ho haveu de tenir». Sicut superius scriptum est, sí t'o tenrei e t'o atendrei, doc. a. 1088 (RLR, iii, 282). Que czo juren de tenir e de seruar nostres omes, doc. a. 1244 (Pujol Docs. 17). No són obedients als deu manaments ni no tenen aquells, Llull Cont. 287, 29. Que pus carta hagués feyta a negú, que la li tingués, Jaume I, Cròn. 498. Prometem-vos... que la dita convinença vos serà tenguda, complida e observada, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 73). Us requir que vengats a mi e tengats vostra paraula, Curial, ii, 110. Mas tinguen y obseruen tals lleys y tals normes, Viudes Donz. 513. Tenir justícia: observar i fer observar la justícia. Tenir dretura: obrar segons dreta llei. Que tenga justícia e pau en ma terra, Llull Felix, pt. i, c. 6. Déus nos ha mès en son loch per tenir dretura, Jaume I, Cròn. 33. Si u denegàvem, trencaríem-li la dita convinença e no li tendríem bona fe, Pere IV, Cròn. 120. Festa de tenir: (ant.) festa colenda, de guardar. A festes de tenir, encara que sien dobles, no's toque sinó un toch, doc. segle XV (arx. de Montblanc).
|| 2. Referit a una acció, n'indica la prolongació, la persistència, la durada. Volria me aconsellàssets en qual lloch començarem de tenir nostre setge, Desclot Cròn., c. 2. Ell féu son dol..., e açò tench deu jorns, Muntaner Cròn., c. 153. Ten-se mercat en la ciutat de Tortosa lo diuendres, Cost. Tort. IV, xxiv, 2. En presència del consell de C jurats, qui lo dit dia se tench en la casa del Consell, doc. a. 1390 (Ardits, i, 7). Les bones costumes són perseguides per aquells qui tenen mala vida, Genebreda Cons. 30. Que'm sembla tenien entr'ells molt gran cisma, Brama llaur. 17. Vull tenir-hi una entrevista, Vilanova Obres, xi, 93. Tenir el camí (la vía, la carretera), etc.: continuar el camí, seguir caminant. Pensà que aquella carrera tengués tant tro que vehés a qual fi poria venir del trebayl en què era, Llull Gentil 7. Pres comiat... e tench son camí molt alegrament, Llull Cavall. 6. Caualcant en lo dit cauall tench son camí vers la ciutat, Eximplis, i, 194. No tingueren sos fills la sua via, Serra Gèn. 94. Tenir manera: (ant.) aplicar insistentment una manera de fer una cosa. ¿Qual manera tendrem a prouar aquestes coses?, Llull Gentil 14. Acordam... quina manera tendríem al nostre partir, Pere IV, Cròn. 278. a) Aplicat a noció de temps, significa passar, deixar transcórrer un temps determinat. Quant les festes de Pasqua foren tengudes per lo rey en Barcelona, Desclot Cròn., c. 134. Pregam-li que tingués la festa ab nós, Jaume I, Cròn., 497. Anam al loch de Montblanch per tenir-hi lo estiu, Pere IV, Cròn. 118. Tenir companyia: fer companyia, passar temps prop d'algú per acompanyar-lo. Les dames... lo venien a veure e li tenien de bon grat companya, Tirant, c. 243. Hagués trobat altre caualler dels seus qui'l seruís e li tengués companyia, Curial, ii, 67. Tenir temps: (ant.) invertir temps, dedicar temps a una cosa, entretenir-s'hi. Senyor Tirant..., no tingau temps, que lo temps perdut no's pot cobrar, Tirant, c. 420.
III. || 1. Immobilitzar en l'espai, fer que un objecte no sigui traslladat; guardar-lo en un endret indicat. Cové que hom estoig e tenga abdues les figures en la tersa figura, Llull Cont. 319, 1. No iaquesca la sua caxa oberta en què tendrà lo cartulari, Consolat, c. 59. Totes les galees prés de terra tindrets, Muntaner Cròn., c. 272. Tonells de tenir aygua per als cavalls, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 78). Lo qual ella secretament tench en un altre carçre entre'ls brassos, Metge Somni iv. En un castell on lo dit Collatinus tenia honradament Lucrècia, Scachs 20. Es menester que la mula sia tenguda en loc temprat, Dieç Menesc. i, 3 vo. a) Tenir-se amb una altra cosa: estar-hi contigu o adherit, no haver hi interval o solució de continuïtat entre una cosa i l'altra. Aquel puig hauia nom la Dragonera e no's tenia ab la terra ferma de Maylorques, Jaume I, Cròn. 58. Aquels qui han les cases que's tenen ab los murs, poden en aquels murs metre cabirons, Cost. Tort. I, i, 1. En l'alberch d'en Bernat Rosinyoll, qui's tenia ab la casa de mon pare, Muntaner Cròn., c. 23. Abans les cases de Palma se tenien ab les de Santa Catalina, Penya Mos. iii, 196.—b) Tenir-se: (ant.) adherir-se, unir-se fortament una cosa amb l'altra. Menegar entorn que no's tinga a l'olla, que no's socarre, Esteve Eleg. m 1.—c) Tenir-se amb algú o Tenir per algú: estar unit amb algú, esser-ne partidari i obrar conjuntament amb ell. Aquels de la uila tenien-se ab ells e eren contra nós, Jaume I, Cròn. 27. Lo pare tindrà per lo duch e fill serà rebelle, Turmeda Prof., decl. xx.
|| 2. a) Contenir, no deixar sortir una cosa que està dins el subjecte. «La cisterna no té»: es diu d'una cisterna que perd aigua, que la deixa sortir (Cardona, Solsona). Quan ach feyt lo dit rech, no tench, que l'ayga collave, doc. a. 1426 (Vegueria de la Vall de Ribes).—b) Contenir una mesura, una extensió en l'espai o en el temps. Aquella carrera tendrà mil anys de anadura, Llull Gentil 276. Lo regne de València ten bé VII jornades de terra de lonch, Jaume I, Cròn. 128. La dita trencha té més de mig palm, Codi Çagarriga 118. Aytant de temps com vós tenguest anys menors, Marsili Cròn., c. 13. D'ensaymades... n'hi ha de grosses..., que tenen de rotlo mitja cana bé, Penya Poes. 243.
|| 3. Fer romandre en un cert estat o manera d'esser (combinant-se tenir amb un adjectiu o adverbi, o amb una locució adjectival o adverbial en funció de predicat o de complement modal). Aquells que tu tens freyturosos e pobres, ¿quant los guasardonaràs?, Llull Gentil 296. Se esforçà lo rey aytant com poch que la regina pogués tenir pagada, Llull Felix, pt. i, c. 2. E tinguem-los tant així entrò que foren uenguts en G. de Muntcada e'n Ramon, Jaume I, Cròn. 63. Tota hora tindrem la cara girada devers vosaltres, Muntaner Cròn., c. 76. Jamés no tingues cama sobre cama en taula, Eximenis Terç (ed. Balari), 14. No uolent diuulgar semblant cosa, ans tinent-ho secret, Jacob Xalabín 6. Tenien un genoll ficat en terra, Genebreda Cons. 21. Qui perdre pot, no ten segurs los guanys, Ausiàs March cvi. Deuries esser canonitzat per sant per tenir la amor tant verdadera, Tirant, c. 318. Que més que l'esturç té fort le ventrell, Proc. Olives 302. Per tenir-lo content li donau ses popes, Ignor. 44. En cambi té ben presents els trenta-sis dies de mar, Massó Croq. 9. a) Amb un participi passiu com a predicat, indica que ja és acabada l'acció del verb al qual el participi pertany. Les quals cadira e tinter... vós tenets en comanda, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 95). Portaren-se'n farina que tenien passada, Serra Gèn. 63. No era en ma libertat poder-vos dar lo que tenia, com ja u tingués donat, Tirant, c. 317. Volent que retracte lo que ja tinch dit, Proc. Olives 546. Ja s'ho tenen parlat ambe la Llucieta, Massó Croq. 47. Ja el tinc lligat i pres, Verdaguer Idilis. Oh mar, romp la muralla d'arenes que et té presa, Atlàntida iv.
IV. || 1. Exercir el domini sobre una cosa; gaudir-ne l'ús o els fruits. Desijà haver fills... a qui ell pogués lexar los béns temporals que tenia, Llull Blanq. 1, 1. No creem que'ns encalcen, mas creem que nós tenrem tal cauall que no aurem temor que uinguen molt aprés nós, Jaume I, Cròn. 23. Tot lo penser | ... quant marit prenen, | és sia noble, | sehent ni moble | si's vol no tinga, Spill 487. No era en ma libertat poder-vos dar lo que no tenia, Tirant, c. 317. Tu no tens casa, tu no tens ànima; tens un cavall, Maragall Enllà 34. Tenir temps: disposar de temps per a fer una cosa. Temps tendrem aprés de plorar, Llull Blanq. 6. Per què't prech que com tendràs algun poc d'oci, que m'escrigues, Esteve Eleg. o 4. a) Esser posseïdor d'una cosa en administració o amb lligam feudal amb el senyor. Me clam... de na Ma de Corzà que té les coses den B. de Corzà les quals són a mi obligades, doc. a. 1248 (Pujol Docs. 20). Agué aquest fiyls per nom G. de Montpestler, qui tench Peyolla tro a hora de la sua mort, Jaume I, Cròn. 4. Mentre jo tenguí los diners del teu monestir, jamés no poguí guanyar ne auensar un diner, Eximplis, i, 11. Féu regles en Castella sobre la cavalleria, e sobre guerres, e sobre lo tenir dels castells, Turell Recort 26.—b) absol., Posseir béns de fortuna, esser ric. «Has fet un bon partit; els teus sogres són gent que té». Li respondré: Que gast qui té, Penya Poes. 151.—c) substantivat m. pl., Béns de fortuna (Eiv.). «Aquest és home de molts tenirs». «Es seus tenirs li deixen dos duros cada dia». Pertot... else rebien per es mateix estil, segons els seus tenirs, Rond. Eiv. 28.
|| 2. Encloure en si mateix o portar adherit a si mateix com un objecte de què es pot disposar, com una qualitat que pot afectar el subjecte. a) Referint-se a coses materials. Neteyau-lo bé de la gran sutzetat que tendrà del fanch, Flos medic. 24. Les finestres tingan clau, Cons. casat 176. Lo que home deu haver, aquest no ho té, Faules Isòp. 164. Fugiu vosaltres, aucells que teniu ales, Atlàntida v. Les faldetes tenen molts de parfalans, Penya Poes. 234. Goita, si tens uis a's carabassot, Ruyra Parada 32. Com magrana... sa pròpia corona ignora y els tresors que té dedins, Riber Sol ixent 14.—b) Referint-se a coses intel·lectuals, morals o immaterials. Tenir seny: estar dotat d'enteniment. Per paraules ho mostram, ço que dins tenim, Genebreda Cons. 171. Altra teniu en lo cor més que a mi, Metge Somni iii. Les condicions e criança que teniu, Paris e Viana 13. Que no sé d'on tenen tal preminència, Somni J. Joan 335. Tal propietat tenen les olives, Proc. Olives 45. Tenir bon cor, ço és no hauer por, Esteve Eleg. Quin gènit té!, Vilanova Obres, iv, 11. Els pecats i les virtuts originals tenen una importància, Ruyra Parada 86. Tenir raó: formular judici encertat.
|| 3. Actuar, posar en acció una disposició d'ànim, una facultat, un sentiment, etc. Que no'ls tinge prou indulgència, doc. a. 1257 (Pujol Docs. 22). La ànima qui no pot tenir en lo cors en actu la oració, Llull Cont. 316, 28. May no tingué repòs son apetit, Vent. Pel. 10. Com veym tenir al Rey tanta contentació, Tirant, c. 11. Veig la gran amistat que tens a mon fill, Paris e Viana 9. Però nosaltres no tinguérem pietat, Ruyra Parada 15. Jo hi tinc l'amor, i és ell el qui m'inspira, Maragall Enllà 23. Per l'amor que us tenc, tan gran, vos diré l'Ave Maria, Salvà Poes. 137.
|| 4. Patir, sofrir; sentir en si (una cosa dolenta, desagradable o involuntària). Aquella gran dolor que la vostra santíssima Mare tingué al peu de la creu, Pereç St. Vicent. 30. A cascuna temptació que los miserables fills de Adam tenen ne senten, Villena Vita Chr., c. 6. Que tots temps tendria recel y temença, Proc. Olives 733. Fan lançar la mula en terra... com si tingués torçó, Dieç Menesc. i, 7. La gran temor que tinch als turments, Cobles Roca. No tenim cap necessidat de sebre quins serien, Penya Mos. iii, 105. ¿Què teniu ara, padrina?—Filla meva, ¿què tens tu?, Costa Trad. 21. Elianor, ¿què tens, que estàs mostia?, Ignor. 2. No tenga ànsia, senyoreta, Penya Poes. 201. Quin somni tingué eixa nit | la princesa Catarina!, Verdaguer Idilis. Que si teníem mals de cap, que ens compréssim un orgue, Pons Com an. 34. Si teniu set, si teniu fam, veniu, Alcover Poem. Bíbl. 53. No crec que, si m'haguessin dit que s'havia calat foc a casa, hagués tingut una sorpresa més dolorosa, Ruyra Parada 32. Tens un mal del que no en curen, Salvà Poes. 58.
|| 5. Estar sotmès a una activitat; haver-la d'exercir o d'experimentar. ¿De mi no vols la vida? La mort tindràs, Canigó viii. Tendrem festa de carrer lluïda per Sant Juan, Ignor. 1. Tendrà navegar de festa, Penya Poes. 91. An aquest pas en tenim per una estona, Ignor. 17. ¿Que serà llarch, es cuento aquest?—Crech que en tendrem per tot el capvespre, Penya Mos. iii, 53. «Un temps, en encontrar-mós, | en teníem per una hora; | i ara, que són d'enfora, | garrida, aquelles amors!» (cançó pop. Mall.).
V. || 1. Estar en contacte o en relació pròxima amb algú o amb quelcom situat en una manera determinada en el que es refereix al subjecte. ¿Qui és sinó neci qui vet a la mare de plorar quant té son fill mort deuant?, Genebreda Cons. 49. Matèria difícil a plenerament provar tenim entre mans, Metge Somni i. Dient a la del seu costat que prop tenia, Somni J. Joan 237. David... té a la vora la flor dels capitans, Alcover Poem. Bíbl. 61. Tenir prop algú: (ant.) seguir-lo o estar-li prop per impedir-li de fer el que voldria. Anava per la montanya a llats dels francesos e tenia'ls bé a prop, Desclot Cròn., c. 167. Tots los grans senyors se leuaren e tingueren tan a prop a l'ermità, que ja més lo lexaren parlar, Tirant, c. 17. a) Tenir algú o alguna cosa: haver-hi algú o alguna cosa. Tot axò és perque tenguérem per aquí uns senyors que parlaven foraster, Roq. 25. Aquí el teniu: aquí és, heus-el aquí. Aquí em teniu: heus-em aquí. M'agradaria conèxer el nuvi.—Aquí el teniu, Vilanova Obres, xi, 118. Aquí em teniu, senyors, torbat y empeguehit d'ocupar aquest lloch, Obrador Arq. lit. 10. Tenim el noi molt malalt: el noi està molt malalt. El tenguérem ara badaya ara no badaya, Ignor. 3. Ja els tenim bevent i cantant: ja estan bevent i cantant. Y ja mos teniu a tots dos tira-tira cap a la Rambla, Roq. 45.
|| 2. Tenir per o Tenir de (tal o tal cosa): disposar d'una persona o cosa en concepte de tal o tal cosa, per a servir-se'n en el cóncepte que el complement expressa. Tenir una noia per criada: servir-se d'una noia per a les funcions de criada de servei. Tenir una pedra per coixí: servir-se d'una pedra per a posar-hi el cap, com si fos un coixí. Negú Juseu no gaus Crestiana per noyrissa ni per serventa tener, doc. a. 1279 (RLR, iv, 360). Senyora, jo us tinch per refugi de tot perill, Vent. Pel. 6. La plèiade de guerrers, comtes i hèroes que tingué per bressol el castell de Pallars, Verdaguer Exc. 32. Per abelles té fades que la volten, Canigó ii. ¿Qui teniu per companyia, muller lleial?, Maragall Enllà 35. «Tenim de metge el doctor Sastre». «No volíem aquest home per secretari, i ara el tenim de president». Tenir-se per dit o per entès o per advertit: tenir present que ens han dit o advertit una cosa, o que l'hem entesa. Taula ni lit | tin-t'ho per dit, | compte no'n faces, Spill 906. Per amor de vós, a mi plau lexar-la-y vuy, mas tenga's per dit que si altre jorn yo l'encontre ab ella, yo la-y toldré, Curial, ii, 20. Significa que... no ho volem publicar; teniu-ho per entès, y axí estoviarem temps y paraules, Roq. 16. Tenir algú en lloc de o en compte de tal o tal cosa: tractar-lo o considerar-lo igual que si fos tal o tal cosa. Veus açí una part del anell...: prech-vos carament que'l tingau en loch de la mia persona, Tirant, c. 3. Aquella fama és millor qui's diu per boca de persones bones e tengudes en compte de verdaderes, Tirant, c. 331. Tenint-lo Jesús en compte de frare, Passi cobles 7.
|| 3. Afirmar, opinar fermament. Tots los prelats... tengren concordablement que'ls dits béns no fossen aplicats al orde del Espital, doc. a. 1312 (Miret Templers 379). Tant tingueren los antichs d'Espanya que fahien mal los cavallers de entremetre's en emblar o robar les gents, Pere IV, Cavall. 63. Pitàgorás y sos dexebles qui tengueren que les ànimes eren divinals, Metge Somni i. No he tengut ne tench ne tendré null temps lo contrari, Genebreda Cons. 53. Lo Duch de Borgunya tenia que Curial deuia scriure al Sanglier; lo comte de Foix e tots los altres tenien que no, Curial, ii, 79.
|| 4. Tenir per o Tenir en o Tenir a (tal o tal cosa): considerar algú o alguna cosa com a tal o tal; creure que ho és (encara que no ho sigui). Dix... que no'm tenie per seinor, doc. a. 1242 (Pujol Docs. 14). Per ayçò tendria en bo que per alcunes de les flors encercàssem e prouàssem Déus esser, Llull Gentil 14. Los dos sauis tengren per bo ço que'l terç saui dehia, Llull Gentil 14. Lo bon cavaller qui és bé guarnit en son bon cavall té en vil son enemic, Llull Cont. 2, 26. Aqueix consell tinch yo per bo, Desclot Cròn., c. 2. Que no'ns ho tingués en mal, que nós no podíem fer aquela cosa, Jaume I, Cròn. 307. Seran molts qui se'n meravellaran e ho tendran en faula, Muntaner Cròn., c. 29. Tots tengren per bé ço que l'archebisbe hach dit, Muntaner Cròn., c. 94. Açò tendran los dits supplicants a gran gràcia e mercè, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli, 79). Tots los afermants la dita opinió tengra per orats, Metge Somni i. No'm tingues en mal ço que forçadament he a fer, Valter Gris. 8. Tinch a marauella de què és venguda entre vosaltres tanta amistat, Paris e Viana 9. Yo com absent | del món vivint... | per tots tengut | com hom salvatge, Spill 170. May vem que nenguna se tinga per lleja, Viudes Donz. 244. Per ben perduda té sa vida, Canigó ix. Els juraments per l'estil són tinguts per la Iglésia com a informals, Pons Com an. 206. Tenir en molt o en poc: considerar de molt o de poc valor. Les viudes presenten lo quant les amaua | y en quant les tenia qui les encetà, Viudes Donz. 266. Per on lo dejau tenir en tan poch, Proc. Olives 250. No tenir-se en res d'una cosa: (ant.) no haver-ne esment, no adonar-se'n. Ho fa al pus secretament que pot, per tal que sens que vós, senyor, no us en tingats en res, vos pusque fer una gran novelletat en vostre regne, doc. a. 1376 (BSAL, ii, 52).
VI. Combinat amb un verb en infinitiu, tenir presenta diversos usos i significats.
|| 1. Lligat amb l'infinitiu pel relatiu que o per la preposició a, tenir conserva el seu valor de verb autònom i forma locucions com Tenir que dir (Tenir a dir) i Tenir que veure (o Tenir a veure). «No té res a veure el que tu dius amb el que jo vull dir». «No tinc res a dir sobre el teus negocis». ¿Teniu-hi res que y repliqueu sobre açò?, Somni J. Joan 2405. Tothom hi tenia que dir, Vilanova Obres, xi, 77. ¿Què té que veure amb tu aqueixa pastora?, Canigó i. ¿Què tens que dir del meu?, Penya Poes. 55.
|| 2. Es converteix en auxiliar per a formar la veu obligativa, unit amb un infinitiu per una de les preposicions a o de o per la conjunció que; cast. tener que. a) Amb la preposició a. Aquell dia que Tirant e yo teníem a celebrar les festes nupcials, Tirant, c. 477. Aquestes coses transitòries que sens tarda tens a deixar per força, Cordial 10. Que tinch a fer en aquest cas, Tomich Hist. 130.—b) Amb la preposició de. Instructió de la matèria que tinch de preycar, Sermons SVF, ii, 221. Per més que un hagi tingut cent vegades de deixar eixes platges amigues, Verdaguer Exc. 6. Ningú li té de demanar res, Pons Auca 173. Tinc de ser-hi a les deu en punt, Pons Com an. 21. Només tens de posar quatre banderetes, Vilanova Obres, xi, 16. ¿Y què tench d'emperiolar tant de temps pel món, jo?, Alcover Rond. iv, 126.—c) Amb la conjunció que. Y no teniu que burlar-se ni retraure lo passat, Ros Rom. 139. Els que hi anaven dedins tengueren que botar, Penya Mos. iii, 27. Però vàrem tenir que anar's-en del cotxe, Vilanova Obres, xi, 78.
    Loc.—a) Tenir-les o Tenir-se-les: tenir raons, disputes, baralles. Les hem tengudes ja dues vegades perquè no mos avenim, Ignor. 34. «Ens les hem tingudes fortes»: hem discutit enèrgicament.—b) No tenir-les totes: no estar tranquil, estar amb por o recel. Com Tirant los veu venir, no les tingué totes, Tirant, c. 173.—c) No té ni trau: es diu d'una cosa que no ve al cas, que no té relació amb la qüestió.—d) No tenir per on agafar: esser molt dolent o inútil.—e) Tenir el dia i la nit: no tenir béns de fortuna, no tenir més que allò que es porta damunt. «¿En N. no té res?—¿Què vol que tenga? Té el dia i la nit» (Mall., ap. Aguiló Dicc.).—f) No tenir on caure mort: esser molt pobre, no posseir res.—g) Tenir-ne (d'una cosa) per vendre: tenir-ne gran quantitat.—h) Tenir-ne tants com Nostre Senyor germans: no tenir-ne cap, d'aquelles coses de què es parla (Empordà, Garrotxa).—i) No tenir res seu: esser molt generós, donar molt als altres.—j) «Ja té!» va dir En Trompa: es diu com a exclamació davant un esdeveniment sobtat, inesperat o impressionant (Mall.). La frase es completa sovint amb una segona part, de to satíric o despectiu, resultant així: «Ja té!»va dir En Trompa, i tenia sa cama de s'ase (o bé i tenia es nas dins una merda de porc).
    Refr.—a) «Cadascú que tingui el que és seu»: formulació vulgar del principi de justícia distributiva.—b) «L'home val tant com té»: suposa que la vàlua de la persona correspon als béns que posseeix.—c) «Qui la té, la trau» (val.); «Qui en té, en treu» (or., occ.); «Qui bé en té, bé en pot gastar» (mall.); «Qui les té, que les son» (mall.): significa que és natural que el qui posseeix béns de fortuna faci més despesa que el qui no en té.—d) «Qui no en té, no en gasta»; «Qui no en té, no en pot perdre»: es diu del qui no té vergonya o seny.—e) «Qui en té, en perd»; «Qui en té, n'ha de perdre»: significa que el qui posseeix béns o en guanya, està exposat a perdre'ls—f) «Ningú pot donar lo que no té»; «Qui no en té, no en pot donar»; «Per l'ho donar, ho cal tinre» (Ross.); «Per vendre'n, n'han de tindre» (Falset): es refereix a qualsevol classe de béns materials o espirituals, indicant que només els pot exhibir o usar aquell que els posseeix.—g) «Amb aquell qui no té, el rei hi perd els drets»; «Amb qui no té, el rei hi perd»; «A qui no té, el rei li fa franc»: significa que davant la pobresa no es pot esser exigent.—h) «Qui més té, més vol»; «Com més tenen, més volen»: vol dir que l'ambició no té aturador.—i) «Qui més en vol, manco en té»: significa que sovint l'excés d'ambició fa que s'obtingui menys del que obtenen els altres.—j) «Val més un té que dos te daré» (or., occ.); «Val més un tin que dos te daré» (val.): indica que és preferible acceptar allò de què es pot disposar actualment que deixar-ho per esperar coses més valuoses però no tan segures.—l) «Val més tenir que penedir»; «Val més tenir que desitjar».—m) «Qui té, ha de dar al qui no té»: significa que cal tenir caritat amb el proisme.—n) «No es té més que el que s'estalvia»; «Qui dóna lo que té, menja lo que no té»: significa que el qui no procura guardar el que posseeix, ve un dia que no té res.
    Fon.: təní (pir-or., or., bal.); tení (occ.); teníɾ (val.); ténrə (Ross.); tíndɾə (Camp de Tarr.); tíndɾe (occ., val.); tínre (Boí, Vilaller, Torre de C., Bonansa, Pont de S., Sort, Pobla de S.); tɾénda (alg.).
    Conjug.: segons els paradigmes (pp. 226-230) on consten les formes arcaiques i les dialectals d'aquest verb.
  Les formes usuals en la llengua literària moderna són:—Pres. d'indic.: tinc tens té, tenim teniu tenen;—Pret. imperf. d'indic.: tenia tenies tenia, teníem teníeu tenien;—Perfet simple: tinguí tingueres tingué, tinguérem tinguéreu tingueren;—Futur: tindré tindràs tindrà, tindrem tindreu tindran;—Condicional: tindria tindries tindria, tindríem tindríeu tindrien;—Pres. de subj.: tingui tinguis tingui, tinguem tingueu tinguin (val. tinga tingues tinga, tingam tingau tinguen);—Pret. imperf. de subj.: tingués tinguessis tingués, tinguéssim tinguéssiu tinguessin (val. tinguera tingueres tinguera, tinguérem tinguéreu tingueren);—Imperatiu: té, tinguem, teniu;—Part. pass.: tingut;—Gerundi: tenint.
    Etim.: del llatí tenēre, que en llatí clàssic expressava sobretot la idea de ‘sostenir, subjectar, mantenir’, però en el llatí vulgar de la Península Ibèrica va adoptar també el de ‘posseir’, suplantant així el verb llatí habēre que en la nostra Península va anar reduint-se en gran part a usos d'auxiliar.