DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TENTACLE m.
Cadascun dels apèndixs llargs i flexibles que certs animals tenen, generalment al cap o al voltant de la boca, i que els serveixen com a òrgans del tacte i de prensió; cast. tentáculo. Com els tentacles d'un cranc, Pons Auca 189. Li aplica els llavis a la galta, absorbents com un tentacle, Llor Laura 212.
    Var. form. (avui inusitada): tentàcul (Rosselló Many. 127).
    Etim.: pres del llatí tentacŭlum, mat. sign.