Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tenyir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TENYIR v.: cast. teñir.
|| 1. tr. Impregnar una cosa d'una matèria colorant que li fa prendre tal o tal color; donar-li un color diferent del que tenia. No devia hom posar sa esperansa en home vel que sos cabels se tinsés, Sants ross. 26 v. Un hom hauia muller qui's tenyia e s'adobaua sa cara, Llull Felix, pt. viii, c. 15. La terra menjarà e compudrirà totes aquelles faysons que ella tiny e acolora, Llull Cont. 104, 12. No sabien tenyir lana, Genebreda Cons. 87. Los companyons seus spaordits... veyen-se ab les cares mudades, tenyides de color de mort, Curial, iii, 28. Veu ara de sanch tenyit son espill, Passi cobles 113. Tenyirem los saulons amb sang de les Gorgones, Atlàntida ii. Lo carmí puríssim que li tenyeix la cara, Cases A., Poes. 99. Tenyir a la plana: tenyir peces de roba esteses en tota llur amplada. Tenyir a la corda: tenyir peces de roba arrugades en el sentit de llur llargària.
|| 2. intr. Verolar, començar la fruita a prendre color de maduresa (Mall.). Es fruit comensa a tenyir, Aurora 265.
    Refr.

—«Llana negra no se tiny»: significa que una persona o cosa molt dolenta no es modifica perquè se li descobreixi un defecte més (Mall., Men.).
    Fon.:
təɲí (or., bal.); teɲí (occ.); teɲíɾ (val.); tiɲí (men., alg.).
    Conjug.:
segons el model partir, però a las Balears es conserven les formes rizotòniques de present d'indicatiu (tiny tinys tinyen) i de subjuntiu (tinyi tinyis tinyin).
    Var. form.
ant.: tènyer (doc. a. 1307, ap. RLR, vii, 59; Mostassaf 130); tínyer (doc. a. 1387, ap. Col. Bof. viii, 272; doc. a. 1393, ap. Capmany Mem. ii, 423; Alcoatí 37).
    Etim.:
del llatí tĭngĕre, mat. sign. ||1.