DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERME m.
|| 1. Fita; pedra ficada en terra per a indicar els límits d'una extensió, d'una propietat, d'una jurisdicció (Empordà, Gir., Moianès, Vallès, Segarra); cast. hito, mojón. Anets personalment en el dit loch, e posets térmens et fixuries en lo dit loch, doc. a. 1291 (Hist. Sóller, i, 749).
|| 2. pl. Límits; cast. límites. Com ja fossen en los térmens de Navarra, Pere IV, Cròn. 359. Dins los térmens de la sua terra, Valter Gris. 7. Són dins los térmens de la Grècia, Tirant, c. 411. Abans d'eixir dels termes de la Vall | sonen clamors aguts, Alcover Poem. Bíbl. 63.
|| 3. Porció de territori limitada per propietat o jurisdicció; especialment, Porció de territori que forma la jurisdicció d'un municipi; cast. término. Et alias exidas en uila ni en terme, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 28). Enfre la honor e'l terme del Castel de son aduersari, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 296). E e'l terme de la ciutat són XV mercats, Jaume I, Crón. 72. Si aquell confrare... serà mort dins la ciutat o terme de Barchinona, doc. a. 1373 (Col. Bof. xl, 168). Sortillers e sortilleres..., guardau-vos-hi que en tot lo terme no n'hi haje, si no, la ira de Déu està damunt la vila, Sermons SFV, i, 21. Encara és fadrina, mes serà madona d'un terme de lluny, Alcover Cap al tard 8. a) S'usava en pl. indicant la totalitat del territori d'un municipi, castell, etc. Donà franqueses... als habitadors de Tortosa e de sos térmens, Cost. Tort., pròl. Lo castell de Cabrera ab sos termes, doc. a. 1410 (Alós Inv. 10).—b) Terreny pertanyent al mateix amo del bestiar que hi pastura; els llocs erms del mas, on pasturen els ramats (Ripoll).
|| 4. Limitació d'un poder, d'una activitat; cast. término. Totes les sensualitats del home convenen esser termenades dins cert terme, Llull Cont. 148, 2. No podia l'hom en los térmens seus may satisfer, Febrer Par. vii, 97. Amor a mi, estranys térmens ha mès, Ausiàs March lxxxv.
|| 5. Extrem; cadascun dels dos punts on comença o acaba una cosa; cast. término, extremo. Deus ha creada temprança entre dos térmens, Llull Blanq. 36. Mesura sta en lo mig de virtut e son contrari sta en los dos térmens qui són vici, Llull Cavall. 18 vo.
|| 6. Fi d'un espai a recórrer; cast. término. La sageta se mou tro a cert terme per la empenta que la ballesta li dóna, Llull Cont. 319, 7. Obriren un camp sense fites ni terme a l'expansió del castellà, Obrador Arq. lit. 62.
|| 7. Fi d'un període de temps, en què acaba un contracte, un compromís, una obligació o desobligació; cast. término, plazo. E hagam terme tro al jorn de Sent Miquel, Desclot Cròn., c. 118. No pogueren sperar lo dit terme, Pere IV, Cròn. 43. Lo terme a mi constituït per nostre Senyor Déu a viure, finí aquella hora, Metge Somni ii. Li demanà per mercè que li donàs terme de vuyt dies, Eximplis, i, 45.
|| 8. Acabament, moment en què quelcom fineix; cast. fin, término. Arribant al terme del nouèn mes, parí hun infant, Pereç St. Vicent 67. Fins al terme de la funció, Víct. Cat., Ombr. 44. Del terme de mos dies la hora és arribada, Ruiz Poes. 42. Portar a terme: acabar una cosa, realitzar-la completament. Posar terme a una cosa: donar-hi fi, fer que s'acabi, que no continuï.
|| 9. Objecte, finalitat d'una activitat; cast. término, objeto. Veuràs que tots van a un terme, jassia per diverses camins, Metge Somni i. Dins ella sempre mira lo terme desitjat, Maura Aygof. 65.
|| 10. a) lòg. El subjecte i el predicat d'una proposició; cadascun dels tres components d'un sil·logisme; cast. término. E attén bé a cascun dels dits térmens posats en la diffinició, Eximenis II Reg., c. 68. Caualler virtuós, negun terme no és de tanta longitut que'm bastàs a poder-vos regraciar com yo volria, Tirant, c. 397.—b) Paraula o locució en quant té un significat; cast. término. Vós dieu coses bones, però en térmens mals y impropis: Recta quidem dicis, sed verbis improbis vel alienis vel non idoneis, Lacavalleria Gazoph. Amollà per aquella boca una andanada de termes esquinsats, Roq. 31. Explicada en termes diferents, Vilanova Obres, iv, 102. Llengua, raça, nacionalitat, són tres termes que estretament se lliguen y s'entrunyellen, Obrador Arq. lit. 62.
|| 11. matem.: cast. término. a) Cadascuna de les parts d'un polinomi separades pel signe + o -.—b) Cadascun dels dos nombres enters amb què s'escriu un nombre trencat.—c) Cadascun dels antecedents i conseqüents d'una raó, proporció o progressió.—d) Terme mitjà (dit també incorrectament terme medi i terme mig): la quantitat que resulta de sumar algunes quantitats i dividir la suma pel nombre de sumands. Dóna per terme medi de 15 a 18 metros cúbichs d'aygo cada 24 hores, Ignor. 4.
|| 12. Cadascun dels graus de distància dels objectes representats en pintura o dels que es veuen en la realitat d'un paisatge, d'un lloc qualsevol; cast. término. Se veu Rubió a la vora, Boumort més lluny i Montsec a últim terme, Verdaguer Exc. 23. a) fig. Cadascun dels graus de situació de persones o coses en relació a llur jerarquia o poder d'exhibició. Era un jornaler de bossot, petit y travat..., sempre en segon terme, Rosselló Many. 133.
|| 13. pl. Condicions, circumstàncies que limiten o determinen quelcom; cast. términos. Romanint lo fet en aquests termes, no y entenem pus aturar, Curial, i, 10.
|| 14. Manera de comportar-se o de parlar; cast. término. Empendre resoltament una altra minyona y casar-s'hi... y donar d'aquest terme un xasco a la desdenyosa, Vilanova Obres, iv, 21. Cridant en termes que li arribava a fer por, ibid. 18. Parla de mi en uns termes tan afalagadors com injustos, Espriu Lab. 9. «Això no ho faria per cap terme»: no ho faria de cap manera (Empordà). «En Toni se picà en termes que no ha tornat venir mai més»: de tal manera que no ha tornat venir (Mall.).
    Fon.: téɾmə (or., bal.); téɾme (occ., val.); tέɾme (Tamarit de la L., Fraga).
    Var. form. ant.: term (Que al damunt dit term sien ací, doc. a. 1326, ap. Finke Acta Ar. 829).
    Pl.: la forma de plural normal és termes, però en català occidental i valencià es conserva la forma térmens, que predominava en el català antic.
    Etim.: del llatí termĭnu, mat. sign. |||| 1-9.