DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERMENAL
|| 1. adj.: V. terminal.
|| 2. Fita o sèrie de fites que assenyalen els límits o divisòria entre dues terres de diferent propietat o jurisdicció (Berguedà, Lluçanès, Plana de Vic, Segarra, Penedès); cast. lindero, linde. De la pastura que és apelada Belurtz que és al termenal de Orbanya, doc. a. 1308 (RLR, viii, 49). Tot hom qui jugàs o travasàs dins los termenalls de la vila de Casteylló, doc. segle XIV (RLR, xv, 45).
|| 3. m. Punt o objecte final d'una activitat; cast. término. Camino, ab pròspera fortuna o adversa, al termenal de ma esperança, J. Duran Espanya (Catalana, ix, 3). És llei que fini qui arriba al termenal de plenitud, Carner Lluna 138.
|| 4. m. Terreny pertanyent a una persona distinta de l'amo del ramat que hi pastura, el qual ha adquirit el dret de dur hi el seu ramat a pasturar (Ripoll, ap. BDC, xix, 209).
    Fon.: təɾmənáɫ (or.).
    Etim.: del llatí termĭnāle, ‘propi del terme’.