DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERMINI m.
|| 1. ant. Límits, frontera; cast. linderos. Los fills de Israel foren gouernats de aquell menjar... fins que foren al termini de Canaan, Serra Gèn. 75. Nostro Senyor... assenyalarà terminis al poble entorn del munt, Serra Gèn. 78.
|| 2. ant. Extensió de terra delimitada; districte; cast. distrito. Sian tinguts com a inimichs nostros, y com a tals isquen dels térmens territoris de tot lo nostro reyal termini, doc. a. 1616 (Hist. Sóller, ii, 984).
|| 3. Moment final, acabament d'un espai de temps assenyalat per a fer alguna cosa; cast. término, plazo. Pus los terminis eren tots passats que havien empresos, Desclot Cròn., c. 167. Estants en aquest debat, lo termini passaria de la dita requesta, Pere IV, Cròn. 121. Si dins lo dit termini no acabarà lo dit rexat, doc. a. 1396 (BSCC, vii, 285). Si no l'haurà acabat en los dits terminis, que sia encorregut en pena de X florins, doc. a. 1430 (Est. Univ. vii, 84). E açò féu ans del termini per ell pres, Decam. ii, 160. Se casaria amb sa seua fiya es fadrí que faria sa proesa més grossa dins es termini d'un mes, Alcover Rond. viii, 8. I Nab féu tot el camí de la vida i arribà a termini, Espriu Lab. 26.
|| 4. Cadascun dels pagaments parcials que es fan a temps fixats fins a completar una suma a pagar; cast. plazo. «Aquesta mercaderia es pot vendre al comptat i a terminis».
|| 5. ant. Circumstàncies, manera d'estar una cosa o d'obrar; cast. término. Fort desarreglat apetit... per negun termini no em lleixava estar content, Decam. i, 28. Estant en aquest termini la nostra ciutat casi buida d'habitadors, Decam. i, 48.
    Fon.: təɾmíni (or., bal.).
    Etim.: derivat postverbal de terminar (formació anàloga a la de determini damunt determinar).