Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. terrada
veure  2. terrada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TERRADA f.
Terrat gran, com el que cobreix una església, un castell, la casa on està bastit un molí de vent, etc. (bal.); cast. terraza. Les terrades d'església són sovint sotilades o cobertes per defensar les voltes de la pluja i humitats. Visità lo campanar y terrada de dita iglésia y ordenà que se recórrega tota la terrada dins de quinze dies, que dins de la iglésia no's ploga, doc. a. 1591 (Hist. Sóller, ii, 817). Allà pel cantell | de l'ombriu castell | en l'ampla terrada, Oliver Obres, i, 192. Sobre la terrada d'un molí de vent guaytà el moliner, Galmés Flor 28.
Terrada: llin. existent a Vilan. i G., Poboleda, Val., etc. Abunda més la forma de plural Terrades, existent a Celrà, St. Feliu de G., Caldes de Mo., Calaf, Igualada, Terrassa, Badalona, Barc., Tarr., Cast., Dénia, Xixona, Mall., etc. Terrades també és el nom d'un poble de la Garrotxa.
    Fon.:
təráðə (or., bal.).
    Etim.:
de terrat, per feminització amb vàlua augmentativa.

2. TERRADA f.
Terregada, abundància de terra, de pols (Tortosa, Men.); cast. tolvanera, polvareda. «Mira quina terrada mos entra, es vent!» (Men.). a) ant. Grapat de terra que els estudiants o nois grossers tiraven a la cara o al vestit o als mobles per molestar la gent. [Los estudiants] que hauran inquietades les aulas... tirant taronjes, pedrades, terrades o altrament, doc. a. 1629 (Aguiló Dicc.).
    Etim.:
derivat de terra.