Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  terral
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRAL adj. i subst.
|| 1. adj. Pertanyent a la terra; que ve de la terra. Ella, l'amor, recull gojosa lo fruyt terral, Guimerà Poes. 213. a) (Vent) que bufa de la terra cap a la mar des del vespre fins a mitjan matí; cast. terral. Dins la nit quieta, amb deixos ardents | de la migdiada i dels terrals vents, Maragall Obres, i, 36. Feya un terral fresch y seguit que omplia tota sa vela, M. Vilà (Catalana, i, 236). El terral havia caigut, i en son lloc regnava un garbí massa novell, Ruyra Pinya, ii, 23.—b) Vent de ponent (Val.).—c) Vent del nord (Cala de l'Ametlla).
|| 2. m. Persona del camp o que treballa en coses no relacionades amb la mar (Vilan. i G.).
|| 3. m. Terrer d'on els rajolers prenen la terra per a fer les rajoles i altres productes de llur indústria (Barc.); cast. barrera.
|| 4. Extensió de terra pairal (pir-or.). O Mare de Déu Soterrana | qui domineu nostre terral!, Jampy Lliris 57.
    Fon.:
təráɫ (or.); teráɫ (val.).
    Etim.:
derivat de terra.