DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TERRASSA f. ant.
Cadaf o gerreta de boca ampla; cast. terrazo, jarro. Fa com l'oller, | qui d'una massa | ne fa terraça, | olla, scudella, Spill 14698. Dos terraçes a la catalana ab un títol daurat, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 140). Una terraça d'argent daurat levadiça, Inv. Anfós V, 158.
    Etim.: del llatí terracĕa, ‘cosa de terra’.

2. TERRASSA f.
|| 1. Terrat, pis descobert sobre una casa (Ross., Alt Empordà); cast. terrado, azotea, terraza. Entram en celeret qui és deval la terasa [sic] del castel, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 128).
|| 2. a) Espai de terreny pla i elevat que per un o algun dels seus costats acaba en un mur, talús o altre desnivell; cast. terraza.—b) Faixa de terreny pla que forma com un esglaó al llarg de la vora d'un riu, d'un llac; cast. terraza.—c) Balconada ampla, terrat o vorera elevada, destinada a seure-hi per descansar, prendre la fresca o el sol, beure-hi coses refrescants, etc.; cast. terraza. Quina voluptat, la mandra a la terrassa del cafè gran, Brazès Ocell 21.
    Fon.: tərásə (or., bal.); terásɛ, terása (occ., val.).
    Intens.: terrasseta.
    Etim.: del fr. terrasse, mat. sign.

3. TERRASSA f.
|| 1. Gruix o munt de terra; terra abundant de terrossos, mala de treballar.
|| 2. Adob químic; substància pulverulenta destinada a adobar la terra de conreu (Eiv.); cast. abono químico.
    Etim.: derivat de terra amb el sufix -assa que té valor augmentatiu.

4. TERRASSA
|| 1. topon. a) Ciutat de més de 60.000 habitants situada en el Vallès, a 32 quilòmetres al NO. de Barcelona; cast. Tarrasa. Anam-nos dinar a Terraça, Pere IV, Cròn. 182.—b) Poble situat a la Conca de Tremp.
|| 2. Llin. (escrit també Tarrassa) existent a Barc., Pla de Cabra, St. Mateu del Maestrat, Sella, Mall., Men., etc.
    Loc.—a) A Terrassa són senyors: es diu en contraposició a una altra locució referent a Sabadell, que diu: A Sabadell són homes. Són dues frases usuals en el Vallès, que reflecteixen la rivalitat entre aquelles dues grans ciutats industrials veïnes.—b) Set de Terrassa, que menjant passa: es diu humorísticament referint-se a la gana de menjar.
    Refr.
—«Els de Terrassa, mala raça»: això diuen els de Sabadell; i els terrassencs hi corresponen dient: «Els de Sabadell, mala pell».
    Fon.: tərásə (or.).
    Etim.: probablement derivat de terra. És acceptable l'opinió que fa venir el topònim Terrassa del substantiu terrassa en l'accepció de ‘terra abundant de terrossos, mala de treballar’ (V. terrassa, art. 3, || 1).

TERRASSÀ, -ANA
|| 1. m. i f. Que treballa en el conreu de la terra (Empordà, La Selva, Maresme, Mall.); cast. labrador, campesino. Cerqueu-me un ram de terrassanes o pescadores naturals, Ruyra Pinya, ii, 57.
|| 2. adj. Pertanyent a la terra, al camp; cast. campestre. Lo llenguatge dels aucells en l'ayre y de les bestis terrassanes en la terra, Víct. Cat., Sol. 112. Pobra cançó terrassana, | ets gentil entre deu mil, Salvà Ret. 103.
    Fon.: tərəsá (or., bal.).
    Intens.: terrassanet, terrassanetxo, terrassanot.
    Etim.: derivat de terrassa.