DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRAT m.
|| 1. Coberta plana, sense teules, d'un edifici o d'una part d'edifici, damunt la qual es pot caminar còmodament i que serveix per a prendre el sol o la fresca, per a estendre roba, etc.; cast. terrado, azotea. Quan haguem sopat pujam-nos-en en lo terrat del castel, Jaume I, Cròn. 312. Les aygues dels terrats que del cel hi vénen, Cost. Tort. III, x, 4. Les sumitats dels terrats e de les torres, Metge Somni iii. Y es passeja pel terrat de la murada, Picó Engl. 33. a) Terrat cobert: el que està descobert pel costat, però cobert de teulada per sobre. Terrat cobert, o porxo: Pergula, Pou Thes. Puer. 211.
|| 2. El pis més alt d'una casa; golfes (Montblanc, Biar); cast. desván.
|| 3. Coberta d'edifici en general, sigui de teules, sigui de rajoles, sigui d'argila, etc. (Perpinyà, Elna, Tamarit de la L., Benassal, Eivissa). Terrat de teules: teulada (Eiv.); cast. tejado.
    Loc.—a) Començar la casa pel terrat: començar una feina de la manera que hauria de servir per a acabar-la (val.).—b) Mirar-se una cosa del terrat enfora: mirar-la amb indiferència, no fer-ne cas.
Terrat: llin. existent a Igualada, Granollers, etc. Hi ha la forma dialectal Tarrat (Gurb, Espluga de la Serra, etc.) i la plural Terrats, Tarrats o Tharrats (Barc., Blanes, Artesa de S., Cervera, etc).
    Fon.: tərát (pir-or., or., bal.); terát (occ., val.); tarát (occ.).
    Intens.:—a) Augm.: terradàs. b) Dim.: terradet.—c) Pejor.: terradot.
    Var. ort. ant.: tarrat (doc. a. 1373, ap. Miret Templers 556; Coll. Dames 886); tarat (Evang. Palau).
    Etim.: del llatí tĕrrātum, ‘cobert de terra’.