Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  terratge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRATGE m.
|| 1. Quantitat de cereals i fruits que l'arrendatari conrador d'una terra ha de pagar al propietari com a preu de l'arrendament (Pla d'Urgell, Conca de Barberà); cast. terraje, terrazgo. Fa lo dit arrendament... ab totes e sengles rendes... e ab tots e sengles teratges, [sic] terços, quarts, quints, doc. a. 1408 (Miret Templers 449). Pren lo dit rector... la promicia de tots los tarratges que pren lo senyor..., exceptat de ço que lo dit senyor conrehe ab la pròpia reylla, doc. segle XV (arx. de Montblanc). Podrà sembrar francament las terras, acceptat lo últim any del arrendament, que haurà de pagar lo terratge al Comú, doc. a. 1769 (arx. de Montblanc).
|| 2. Impost o dret feudal que el Rei, al començament del seu regnat, cobrava damunt els fruits de la terra dels seus vassalls; cast. terraje. Anaren al Senyor Rey e proposaren-li tres coses, la primera que'ls juràs lo privilegi del bovatge e terratge, doc. any 1416 (Puig Pedro de L. 577).
|| 3. Dret de sepultura o enterratge (Empordà, segons Aguiló Dicc.). En compte dels sis cortans de ordi y sis mallals de vi claret que hauria de pagar per dret de sepultura o terratge, doc. a. 1718 (Aguiló Dicc.).
    Etim.:
derivat de terra.