Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  terratinent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRATINENT m. i f.
Posseïdor de terres; cast. terrateniente. Establim que d'aquí auant lo primer terratinent e'ls altres aprés d'aquell seguens..., doc. a. 1276 (BSAL, vii, 5). Molt més d'onor hach ell que el Commú de Pisa fos son terratinent e els pisans fossen sos vassalls, que si hagués lo castell de Càller haut, Muntaner Cròn., c. 278. Que tot terratinent qui veurà tallar o fer tallar per algú en la honor de son vehí, o haie a denunciar a les guardes, doc. a. 1459 (Col. Bof. xli, 328). Hon los vivents | terra tinents | porcions han, Spill 12502.
    Fon.:
tɛrətinén (or.); tɛratinén (occ.); tɛratinént (val.); tɛrətinént (mall.).
    Var. form.
ant.: terrestinent (Procurador d'alguns terrestinents en lo terme de la Spluga, doc. a. 1398, arx. de Montblanc); terrestenent (Los hortolans e altres qui són appellats terrestenents faeren tant de tabustol, Pere IV, Cròn. 70).
    Etim.:
del llatí tĕrram tenĕnte, ‘que té terra’.