Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  terrejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERREJAR v. intr. i tr.: cast. terrear.
I. intr.
|| 1. Tenir color terrós. Els ocres terrejaven massa, totes les pintures resultaven massa grolleres, Ruyra Pinya, ii, 39.
|| 2. Tenir sabor de terra. «Aquesta aigua terreja».
|| 3. Deixar veure la terra per esser massa poc espès el sembrat. «Sementer que terreja per la Candelera, umpl s'era» (refr. Men.).
|| 4. Manejar o remoure terra, sia per treballar, sia per jugar, etc. El bouer... semblava terrejar amb la punta del gaiato, Vayreda Puny. 160. Sense res al cap, polinegen i terregen, Roger Pera 23.
|| 5. Volar molt baix o anar els ocells tocant a terra. No s'enlaira cap al sol com les àligues, sinó que... terreja com les perdius, Verdaguer Flors Mar. 14.
|| 6. Bolcar-se les gallines i altres animals per dins la terra. Còmodament terregen les gallines vora ta llar, Liost Munt. 205.
|| 7. Navegar prop de la terra.
|| 8. Habitar per la terra, lluny de la mar; treballar la terra. Arribant a Banyoles s'adonà que la gent no era la mateixa de son país: ja no marinejava sinó que terrejava, Verdaguer Rond. 14.
|| 9. Anar per la terra, estar en contacte amb la terra, amb el camp. Al cap d'anys de terrejar | sent una veu d'innocència, Maragall Obres, i, 88. Vull que et toqui l'aire y que terregis força, en lloc d'estar-te tantes hores aclofada, Llor Laura 218.
|| 10. fig. Esser de poca vàlua espiritual; estar lligat a les coses purament materials. Tant ella romantitzava i tant els altres terrejaven, Rusiñol Illa 126.
II. tr.
|| 1. Fer caure a terra, sobretot l'adversari en una lluita, en un joc de provatura de forces. «En Jaume ha terrejat l'Andreu» (Plana de Vic).
|| 2. Sotmetre a un bany o acció d'una terra per treure les impureses d'una tela o d'un altre objecte.
    Refr.

—«Som de terra, i terrejam»: significa que tots els homes estem exposats a caure en culpa o en error (Bal.).
    Fon.:
tərəʒá (or.); tereʒá (occ.); tərəʤá (bal.).