Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  terreny
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRENY
|| 1. adj. ant. (f. -ENYA) Terrenal; cast. terreno. On veuen los terrenys pensaments, Febrer Par. xvii, 14. Lo cors terreny deçà vol romanir, Ausiàs March cvii.
|| 2. Gruix de terra entre la superfície i la roca interior (Mall.). «En aquesta tanca hi ha molt de terreny».
|| 3. m. Espai de terra en relació a la seva naturalesa, qualitats, accidents, etc.; cast. terreno. Que mudant l'ayre terreny e les aygues hi poríem tantost morir, Pere IV, Cròn. 391. Pus silvestra se fa'l terreny ab mal sement, Febrer Purg. xxx, 119. Tot bon terreny luny de l'areny, Spill 13425. Per mica que el terreny fes soroll, Casellas Sots 10. Terreny rocós, pedregós, sorrenc, etc.: terreny abundant de roca, de pedres, de sorra, etc. Guanyar terreny: avançar, fer-se avant (en sentit material i traslatici). Perdre terreny: fer-se enrera (en ambdós sentits). a) En geol., nom de les diverses classes de terra o roca corresponents a llur època, origen, manera de formació, etc.
|| 4. m. Territori o comarca; cast. territorio. Que sia mès hun capità a Vilafrancha de Penedès et altre a la ciutat de Vich, los quals hajen potestat amplíssima specialment de fer recullir totes viles e castells e lochs de aquell terreny qui tenir no puxen, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 132). Lo nadiu terreny, Cases A., Poes. 95.
|| 5. m., fig. Espai o classe de matèria on s'exerceix una activitat; cast. terreno. «No entrem en el terreny de la política». Passar... al natural terreny de la franquesa, Pons Com an. 162. Sortint des terreny de sa ciència, Aurora 228. Rusiñol... es mantingué, per fortuna, en un terreny de relativisme ètic, Pla Rus. 272.
    Fon.:
tərέɲ (or.); teréɲ (occ., val.); tərə́ɲ (bal.).
    Etim.:
del llatí tĕrra + -ĭgnu, segons Meyer-Lübke Kat. 92; del llatí vg. *terrĭnĕus, segons G. de Diego Dicc. 6658. Sembla, però, també probable la derivacíó de *terrēnĕus, que seria l'adjectiu llatí clàssic terrēnus reforçat amb el sufix -ĕus.