Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  terrer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRER adj. i subst. m.
I. adj. Pertanyent o relatiu a la terra; que va per la terra; fet de terra; cast. terreno. Fins els ocells i els animals terrers em miren, Carner Cofat 120. Llenya terrera: els arbusts que creixen entre els arbres del bosc. Pla terrer: planta baixa d'una casa (Alg., per analogia del italià pianterreno). Anar terrer un ocell: caminar per terra per dificultat de volar. Boira terrera: boira baixa, que arriba a la terra. Segar molt terrer: segar tallant les espigues arran de terra; fig., treure tot el profit possible d'una cosa,
II. m.
|| 1. Terregada || 1 (Men.).
|| 2. Munt o gruix de terra acumulada; cast. terrero. Especialment: a) Munt de terra fet per un talp, per les formigues, etc., a la boca de llur cau o niu.—b) Munt de terra al qual tiren al blanc, sia amb ballestes, sia amb armes de foc. E joch de flexa | per cego fet, | fir cascun tret | fora'l terrer, Spill 7805. No pegar en terrer: no encertar. No parlava sinó a bulto, a burrubarra y no pegant res en terrer, Rond. de R. Val. 35.
|| 3. Lloc d'on es treu terra per a la indústria terrissera; cast. barrera.
|| 4. Sòl format de terra més o menys pitjada, per oposició al sòl de roca, de rajoles, etc. (or., occ., val.); cast. tierra. Una cuina gran, negra, fumosa, amb el pis de roca i terrer, Ruyra Pinya, i, 62.
|| 5. Terreny (or., occ., val., mall.); cast. terreno. Y esclataren arreu en flors boscanes | les venes totes del incult terrer, Costa Trad. 166. Petites ondulacions del terrer separen els conreus, Massó Croq. 33. Francesc caminava davant meu, com a més coneixedor del terrer, Valor Narr. 17.
|| 6. Terra on s'ha criat o viu qualcú o quelcom; cast. solar, terruño, país. Axí regares del gran riu homèrich | l'ample terrer llatí, Costa Horac. 28. Aquí té saba el terrer, Salvà Poes. 52. Allà les venes són plenes | de la saba del terrer, Colom Juven. 70.
III. Home que treballa extraient terra, sia per a la indústria terrissera, sia per a vendre-la per a altres aplicacions; cast. terrero.
Terrer: a) topon. Terrers és nom de diverses partides de terra de Catalunya.—b) Terrer (amb ses variants dialectals Terré i Tarré) és llinatge existent a Aiguaviva, Vilaür, Barc., Artesa de S., Balaguer, Agramunt, Almacelles, St. Martí de M., Flix, Mora d'Ebre, Ribesalbes, etc. És freqüent la variant plural Terrers (Terrés o Tarrés), cognom existent a Perpinyà, Coll de Nargó, La Vansa, Arbeca, Barc., Mall., Men., etc.
    Refr.
—a) «Boira terrera, aigua s'espera» (val.).—b) «Pluja de febrer, no entra al terrer».
    Fon.:
təré (or., bal.); teré (occ.); teréɾ (val.).
    Etim.:
del llatí terrarĭu, ‘fet de terra, pertanyent a la terra’.