DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTERRIBLE adj.: cast. terrible.
|| 1. Que infon terror. La bèstia qui ha aquesta veu tan forts e tan terrible crida, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Alguna cosa de si mateixa no és mala ni terrible, Metge Somni ii. Del suplici és l'hora terrible, Atlàntida iv. Queda entrebancada | de Tallaferro amb la terrible ullada, Canigó i.
|| 2. Excessiu en alt grau. Per la terrible set de auarícia era turmentat, Pereç St. Vicent 12. Diré del cop terrible que... féu desbotar els amples Mediterrà i Atlàntic, Atlàntida i. Es va sentir uns dolors terribles, Massó Croq. 81.
Fon.: təríbblə (or., bal.); teríβle (occ., val.); teríbɾa (alg.).
Intens. superl.: terribilíssim, -íssima.
Etim.: pres del llatí terrĭbĭle, mat. sign.