DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERRITORI (i ant. terretori.). m.
|| 1. Extensió de terra pròxima a una població i dependent administrativament d'aquesta; cast. territorio, distrito. Deu donar testimonis d'aquel territori en què sta, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 297). Ne gos vendra vin a menut... si no és de la culleta o del terratori de la vila, doc. a. 1370 (BABL, xii, 131). De la ciutat, térmens ne territori d'aquella, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Ves a avisar lo nunci del territori, Vilanova Obres, xi, 265.
|| 2. Extensió de terra que forma una circumscripció política; cast. territorio. Per la gran gent d'armes dels francesos en lo terratori de Rosselló la magestat del Sr. Rey ab pública crida manà... que prenguessen les armes, Esteve Eleg. o 6. «Els soldats armats no poden entrar dins territori estranger».
|| 3. vulg., Gran dolor o neguit, sia d'ordre físic, sia de caràcter moral; cosa que dóna malestar, preocupació (Llofriu). «Tenim un terretori que no sabem què fer».
    Fon.r.: təritɔ́ɾi (or., bal.); teritɔ́ɾi (occ., val.); tərətɔ́ɾi (vulg. or.).
    Etim.: pres del llatí territōrium, mat. sign. ||1.