Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  terror
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TERROR f. o m.
|| 1. Por extrema, que fa tremolar; cast. terror. A bon exemple d'aquells que bé perseveraran et a terror d'aquells qui semblant peccat volrien assajar de fer, doc. any 1329 (Col. Bof. viii, 176). Era cosa que... a tots enemichs nostres degra dar gran terror, Epist. Pere 114. Huna claretat exia de la sua faç que'ls mès tanta terror, que tots se tenien per morts, Quar. 1413, p. 57. Mostrant terror | de malaltia | dix que's volia | d'ell confessar, Spill 5732. Muts de terror senten ells | la gran salmòdia nocturna, Costa Trad. 74. a) Persona o cosa que infon por extremada. «Els turcs eren el terror del Mediterrani».—b) Actuació extremadament violenta d'un règim polític, amb freqüents execucions de pena capital.
|| 2. hiperb., Cosa molt excessiva, extremada; cast. barbaridad. «És un terror (o una terror) lo que gasten en aquesta casa» (bal.).
    Fon.:
təró (or., bal.); teró (occ.); teróɾ (val.).
    Var. form.
(incorrecta): aterror. Porta aquesta forma el dicc. mall. Amengual, en frases com «és un aterror», «hei havia tantes formigues que era un aterró». Es resultat d'una mala interpretació de una terror, que, no sabent Amengual que terror en català és originàriament femení, va ser interpretat com si en lloc de una terror fos un aterror, aglutinant la -a de l'article una al començament del mot terror.
    Etim.:
del llatí terrōre, mat. sign.