DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TES, TESA adj.
Tibant, tibat (val.); cast. tenso, tieso. La verga és llonga e tesa, Muntaner Cròn., c. 298. Ab ballesta parada o tessa, doc. a. 1341 (BABL, xi, 417). Prenet-li la mà hun poch, solament los dits teses, que per besar molts de mals se n'han seguits, Sermons SVF, ii, 191. Una gicota forta y tesa com un argue, Martí G., Troços 111. El rostre bru de sol i d'aire errívol, | tes el muscle i pell galana, Romeu OP 128. Ser més tes que Querineldo: esser molt tibat, orgullós o valent (val.).
    Loc.
—Fer-se-les tindre teses: lluitar sense perdre terreny (val.). Sarpa a la grenya... se les feen tindre teses, Rond. de R. Val. 30.
    Fon.: tés (val.).
    Etim.: del llatí tensu, mat. sign.

2. TES
Forma femenina plural de l'adjectiu possessiu ton.