DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TEULA f.: cast. teja.
|| 1. Peça de terra cuita, generalment corbada i formant una canal un poc més ampla d'un cap que de l'altre, que, posada en línia escalonada amb moltes altres peces iguals, serveix per a formar la coberta exterior dels edificis. Una teula caec de una teulada, Llull Blanq. 70. Donaren-li d'una teula en lo cap, Jaume I, Cròn. 17. Lo dit lochtinent e veguer de la ciutat són stats nafrats de canteres o teules que tirauen, doc. any 1505 (BSAL, viii, 114). Guspirejant pels envidrats y esmunyint-se per las teulas, Pons Auca 16. Teules canals o Teules canaleres o Teules d'encanalar (Pego) o Teules solanes (Penedès, Tarr.): les que es col·loquen en la teulàda amb la part còncava cap amunt per a recollir i deixar escórrer l'aigua. Teules cobertores o Teules de coberta o de cobrir (Pego) o Teules tapadores (mall., eiv.) o Teules de cavalló: les que van col·locades amb la part còncava cap avall i encavalcant els costats amb les teules canaleres immediates; cast. cobija. Teules capçaleres o Teules serreres o Teules careneres o de carener o Teules llomeres: les que són més grosses que les ordinàries i van col·locades en la carena de la teulada. Teula de ràfic: la que es posa damunt la barbacana o ràfec de la teulada (Fraga). Teula de barba: la que es col·loca al capdavall tocant a la canalera; té un petit encaix adherit que serveix per a construir la canal (Igualada, Vendrell). Teula pardalera: la col·locada al revés o que sobresurt més que les altres a l'extrem de la carena, i serveix perquè els pardals hi facin posada (Montseny). Teula sorda: la que va mig encastada en una paret veïna (Espluga). Teula comuna: la d'una sola aigua (Pego). Teula encastrada (Ribagorça), o Teula encallada (Mall.), o Teula obrada (Val.): la que se subjecta mitjançant el guix o l'argamassa. Teula solta (Val.) o Teula seca (or., occ., bal.): la que no va subjectada amb material, sinó que s'aguanta simplement pel pes i pressió del conjunt. Teula romana o Teula àrab o Teula rodona: la que té forma corbada, i és la més usual en el nostre país. Teula plana: la que modernament es fabrica de forma plana i se sol fermar a les llates amb filferros. Teula catalana: la teula plana pastada de fang (Nules). Teula francesa, anglesa: nom de les teules planes de fabricació moderna.
|| 2. Nom de diferents objectes que per la seva forma arquejada tenen semblança amb la teula || 1. a) En la indústria tèxtil, planxa de metall arquejada que es posa roent per a igualar l'alçària dels plomalls de pèl en els velluts i per a cremar el borrissol de les robes destinades a l'estampació.—b) Cadascun dels caixons de llauna dins els quals es posa el foc per a escalfar la roba, en la premsa de roba (Mall.).—c) La cavitat que forma la part principal de la pala de l'era (Manacor).—d) Teula de torrons: neula blanca que tapa per sobre i per sota la peça de torrons de mel i avellana (Empordà).—e) Capell de teula, o simplement Teula: capell que té l'ala alçada de dos costats, i sobretot el capell d'aquesta forma i de gran llargada que portaven els clergues fins a la fi del segle XIX. Saludant la reunió amb un llevament de teula, Pons Com an. 201. Mossèn Joan Serra, la teula a la mà, Llor Laura 154.
|| 3. Mesura d'aigua de regar, que es considera equivalent a la quantitat d'aigua que pot passar per una teula ( || 1) posada gairebé plana. A Barcelona s'atribueix a la teula una equivalència de 100 plomes barcelonines; al Camp de Tarragona, una teula són 80 plomes, o sia, 9.680 litres. (V. ploma, || 7).
    Loc.—a) Caure les teules: fam., fer-se fosc, de nit (Labèrnia, Saura Diccs.).—b) Mils de teules!: fórmula amb què es rectifica irònicament l'exageració d'algú que parla de mils de pessetes (Calasseit, ap. BDC, xx, 198).—c) T'haurás de posar una teula al cim del cap: es diu a una partera que surti de casa abans de prendre missa (Lledó, ap. BDC, xx, 198).—d) Li farien batejar una teula: es diu d'una persona per indicar que és un poc ximpleta (Ross.).
    Fon.: tέwɫə (pir-or., or.); téwɫa (Andorra, Esterri, Bonansa, Pont de S., Senterada, Pobla de S., Tortosa, Calasseit, Cast., Val., Al.); téwɫɛ (Sort, Tremp, Urgell, Fraga, Ll., Gandesa, Sueca, Alcoi); tə́wɫə (Palma, Manacor, Pollença, Sóller, Inca, Llucmajor, Ciutadella, Eiv.); tέ̞wlə (Alaró, Binissalem, Lloseta); tέ̞wɫɛ (Maó, Alaior); tówɫə (Eiv.).
    Etim.: del llatí tēgŭla, mat. sign. ||1.