Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tibant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TIBANT
|| 1. adj. Que tiba; estirat, en tensió (or., occ.); cast. tirante, tenso. La ballesta té lo arch tort e lo arbrer dret, e corda tibant, Quar. 1413, p. 131. Els seus nervis s'havien posat tibants com la corda d'un rellotge a punt de rompre's, Vidal Mem. 95. a) Estar tibant: estar tip, molt ple de menjar (Benassal).—b) fig. Relacions tibants: relacions d'amistat poc segures, a punt de rompre's.
|| 2. m. Cadascun dels fils que partint del centre i els vèrtexs de l'estel o grua, es reuneixen en un, lligant-se al cordill amb què es fa enlairar l'estel; cast. tirante.
    Fon.:
tiβán (or., occ.).
    Etim.:
del part. pres. de tibar.