DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TIBAT, -ADA adj.
|| 1. Tens, rígid; cast. estirado, tenso. 'Guessen posat el peu al coll y la brida ben tibada, cançó pop., ap. Milà Rom. 378. Les venes del front tivades com cordes, Santamaria Narr. 220.
|| 2. Ple de rigidesa que expressa supèrbia, orgull o irritació (or., occ.); cast. tieso, envarado. Mirin-me aqueix, que tibat!, Vilanova Obres, iv, 135. La Francisca... passa molt digna i molt tivada davant dels pollataires, Bertrana Herois 107.
|| 3. Afuat, ràpid, apressat (Ross., Garrotxa); cast. apresurado, rápido. I mentrestant filem, tibats com una fletxa, Saisset Plors y rialles 18. «Vostè va molt tibat»: va molt de pressa (Olot).
    Refr.
—«Arc sempre armat, o fluix o tibat».
    Intens.: tibadet, -eta; tibadot, -ota; tibadíssim, -íssima.
    Etim.: del part. pass. de tibar.