Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. tiberi
veure  2. tiberi
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. TIBERI m.
Nom propi d'home; cast. Tiberio. Tiberi Cèsar emperador, Eximplis, i, 84.
    Etim.:
pres del llatí Tiberĭus, nom d'un emperador romà i de diversos sants.

2. TIBERI m.
|| 1. Avalot, xivarri, conjunt de crits i soroll, sia d'alegria, sia de baralla (Empordà, Tortosa, Val., Mall.); cast. tiberio, bullanga. Visca la gresca i el tiberi!, Colom Nerto 121.
|| 2. Menjada suculenta, sobretot si és col·lectiva i festosa (or., occ., bal.); cast. comilona, cuchipanda. Feyen uns xeflis y tiberis que sempre acabaven ab grans escarnis, Girbal Pere Llarch 257.
|| 3. Recapte, coses de menjar (Barc.); cast. condumio. «¿Tens gaire tiberi?» (Corominas DECast, iv, 439).
    Fon.:
tiβέɾi (or., occ.); tiβέ̞ɾi (val., bal.).
    Etim.:
incerta. S'ha intentat explicar el mot tiberi com a procedent del llatí vituperium, però no sembla probable tal origen ni en l'aspecte fonètic ni en el semàntic. Podria ser un derivat de tibar, o de tip, format amb la terminació -eri per adaptació al nom personal Tiberi, sobretot si tenim present que l'emperador d'aquest nom es féu famós per les seves orgies.