Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tija
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TIJA f.
|| 1. Tronc d'una planta, especialment herbàcia o de poc gruix; cast. tallo. La tija bruna | l'aire llavores escomet, Carner Monj.14. Brosta, oh flor de profecia | de la tija de Jessé, Dolç Somni 65.
|| 2. Barra prima de metall, com la que forma el cos central i més prim d'una clau, la d'una llumenera, la que transmet moviment en una màquina, etc.; cast. tija, vástago.
    Fon.:
tíʒə (Barc.); tíʧa (Val.).
    Etim.:
pres del fr. tige, mat. sign. (que ve del llatí tibia, ‘flauta’).