DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TIMBA f.
I. || 1. Precipici (or.); cast. despeñadero, precipicio. Des d'un cairell de timba penjada sobre el riu, Atlàntida ii. Del Montserrat les timbes se m'obren sota meu, Collell Flor. 35.
|| 2. Roca que forma part del cim d'un precipici (mall.); cast. risco. Ses timbes d'alta serra ja toca es sol, Aguiló Poes. 219. Des del planiol de demunt la timba de roquissar del meu coster, Rosselló Many. 78.
|| 3. Enderroc; conjunt de roques i terra que cau (Ribera d'Ebre, Maestrat); cast. desmoronamiento.
|| 4. Pedra grossa, no manejable per un home sol (mall., eiv.); cast. roca, molón. Se trobava a's mig de tres timbes ben revengudes, Alcover Rond. iv (2a ed.), 77.
|| 5. Vorera alta que formen els baixos exteriors d'una casa, i des de la qual es baixa al carrer per escalons (Felanitx).
|| 6. nàut. Cadascun dels tions o troncs gruixats que se suspenen per fora de les dues bandes d'un vaixell fins a tocar l'aigua, quan les operacions de càrrega o descàrrega aconsellen fer-ho per mantenir l'estabilitat del buc i evitar que es tombi a la banda (Mall.); cast. percha de estabilídad.
|| 7. Feix de llenya gros (St. Antoni de P.).
|| 8. fig. Nas gros (Palma). «Mira aquell homo! Té una bona timba!»
II. || 1. Joc prohibit; lloc on juguen a jocs prohibits; cast. timba. Fa ballar els ossets en una timba, Pons Auca 227.
|| 2. m. Carterista; lladre de carteres, rellotges i altres coses menudes (Barc.). Anar pel timba: anar a furtar coses menudes. En Mitja Quarta i el Serra Brut feien de tàpia quan anaven pel timba, J. Vallmitjana (BDC, vii, 62).
    Fon.: tímbə (or., bal.); tímba (val.).
    Var. form. dial.: timpa.
    Etim.: probablement d'un mot pre-romà *timpa, ‘precipici’; sobre aquesta etimolo gia vegeu: Meyer-Lübke Katal. 48; G. Rohlfs en ZRPh, xlvi, 163; Hubschmid PW 54; Corominas DECast, i, 317-318.