Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  timbre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TIMBRE m.: cast. timbre.
I. || 1. Insígnia que es posa sobre l'escut d'armes per distingir el grau de noblesa. Fets apperellar tota la fusta necessària per a la cambra dels timbres, car de fusta volem que sia cuberta, doc. a. 1391 (Est. Univ, xiv, 122). Dos carcaxos de fúst pintats ab nostres senyals e timbres d'aur, doc. a. 1393 (BSAL, iii, 93). Per tal que'l nostre segell secret fon perdut... volem que per vós ne sia fet un altre..., emperò volem que'n lloch dels àngels qui tenen de cascuna part nostre timbre, hi metats sengles lloparts, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 578). Sobre lo elm stigua lo timbre de la deuisa que volrà, Tirant, c. 77. Que portàs les armes e timbre de Barcelona, Turell Rec. 84. a) fig. Cosa o acció que honra algú. Per guardar eixes santes memòries y los teus timbres sempre enaltir, Llorente Versos 149.
|| 2. ant. Moneda d'or (timbre d'Aragó o timbre de Perpinyà) manada encunyar per Joan I en 1394, i una altra moneda també d'or (timbre de València) creada per Anfós V d'Aragó l'any 1426, les quals s'anomenaven timbres perquè portaven gravat l'escut reial. Que tantsolament puixen batre, dins la vila de Perpenyà..., moneda d'or apellada Timbres d'or d'aragó, de ley de Vint e Tres quirats e mig e de talla de Cinquanta vuyt e mig lo march de perpenyà, doc. a. 1394 (Botet Mon. iii, 356). En dot ha trenta | mília sous | en timbres nous, | tots en moneda, Spill 2012. E comprarà | timbres trencats | e stisorats, Spill 8227. Un timbre que viu en l'arca lansàs, | valguera més, cert, en bossa restàs, Corella Obres 434. (Cf. Mateu Glos. 203).
|| 3. Escut o segell que encapçala un paper d'escriure; segell oficial que indica la quantitat a pagar d'impost perquè tingui força legal un document.
II. || 1. Campaneta o casquet esfèric de metall que es fa sonar per percussió, sia mitjançant un ressort elàstic, sia per l'electricitat, etc., i serveix per a cridar algú, avisar o fer senyals. La Rossa tibà el cordó, sonà el timbre, Pons Auca 265. Sonava el timbre del telèfon i els altres taquígrafs hi corrien, Puig Servitud 77.
|| 2. Qualitat del so, que depèn principalment de l'amplitud de les vibracions sonores i per la qual el so es distingeix dels altres d'igual altura i intensitat.
|| 3. Lladregot que roba moneders, agulles i rellotges (en l'argot dels malfactors barcelonins). Cf. Vallmitjana Crimin. 33.
    Fon.:
tímbɾə (or., bal.); tímbɾe (occ., val.).
    Etim.:
pres del fr. timbre, mat. sign. ||1, 3.