Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tinell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TINELL m.
I. || 1. Tina petita; cast. tinillo. Un tinell de sal, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412). Una ferrada ab sa tacza pocha, un tinell, dues padeles, doc. a. 1400 (BABL, vi, 475).
|| 2. Recipient on va a parar el vi de la premsa (pir-or.). El must escumós que al tinell se recull, Berga MT.
|| 3. El primer recipient on es recull l'oli procedent de la premsa (Alt Empordà, Garrotxa, Urgell). Un tinell de fer oli, dolent, ple de sagó, doc. a. 1523 (Alós Inv. 35).
II. || 1. Lleixa, prestatge per a tenir plats, olles i altres atuells (Plana de Vic, Solsona, Vallès, Urgell, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Priorat, Tortosa, Maestrat, Morella, Eiv.); cast. vasar. Ruïnosos tinells arrencaven de la campana d'una agegantada xemeneya, Vilanova Obres, iv, 78. a) Cadascun dels prestatges d'un armari (Vinaròs); cast. estante, anaquel.b) Bastiment amb mòsses o travessers, on es posen els plats per a escórrer-los (Solsona, Organyà, Camp de Tarragona, Tortosa, Morella); cast. escurreplatos.
|| 2. a) Buit a manera de nínxol que es forma a l'extrem de l'escala o d'un replà i que serveix per a posar-hi coses de poc ús (Olost, Terrassa, Pla del Llobregat, Vendrell).—b) El cobert de maó pla que es construeix al cap de l'escala per a tapar el buit que quedaria al darrer pis (Nules, Altea, ap. BDC, xx, 237).
|| 3. ant. Moble format de diversos prestatges superposats, sovint escalonats, amb calaixos o sense, que servia per a tenir-hi la vaixella, botelles i altres atuells dins la sala que servia de menjador; cast. ábaco, aparador. Tinell o parador: Abacus, Pou Thes. Puer. 127. Sperant la vitualla... lo tinell no ha haut algun recapte fins a una hora aprés migjorn, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 578). Entrà en la gran sala, e com la veu axí en orde ab totes les viandes prestes e lo tinell parat de molt riqua vaxella d'or e d'argent, dix:... Bé par que la comtessa ha tengut les mans en tot, Tirant, c. 26. En cascun apartament hauia son bell tinell parat continuament ab molt bella vaxella d'argent, Tirant, c. 48. Dalt en lo menjador un tinell de fust, doc. a. 1484 (Arx. Gral. R. Val.). Un tinell de fusta ab dos esmaris, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Tenir tinell a algú: (ant.) tenir algú convidat, tenir-li taula parada. La Reyna aquell dia e l'altre seguent tenga tinell a tot hom, Ordin. Palat. Ha tengut tinell a nós e a tots los qui són venguts ab nós, doc. a. 1392 (Est. Univ. xiv, 162). Tirant tingué tinell a tots los qui menjar hi volgueren, Tirant, c. 373.
|| 4. ant. Sala gran d'una casa senyorial, on es feien els grans dinars i les festes solemnes. Tot lo poble de Barcelona qui ja per allò era ajustat en lo nostre tinell major, Pere IV, Cròn. 100. Arcades y parets, tot en ruïnes, era un antich tinell major, Costa Trad. 138.
    Loc.

Fer tinell: fer la neteja de vaixella i atuells de cuina, sobretot en venir les festes de Nadal (Valls).
    Etim.:
derivat dim. de tina.