Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tinent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TINENT (i ant. tenent).
I. adj.
|| 1. ant. Que té; cast. que tiene, teniendo. Volgués que los uns vegetables fossen tinents fulla tot l'any, Llull Cont. 35, 3. Tenens nós per pagats, Pere IV, Cròn. 414. Tinent camí: seguint el camí. Lo pelegrí vench ab un fill seu tinents lo camí de Sent Jacme, Scachs 85.
|| 2. ant. Capaç de contenir; que té cabuda (de tant o tant). Huna olla gran de coure tinent hun quànter d'aygua, doc. a. 1395 (Miret Templers 563). Una caldera gran nova e bona, tinent VI cantis, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 130).
|| 3. ant. Restret, auster; que reté allò que posseeix. Si ells són... pus francs e pus larcs en ço que's fa a honor de Déus e profit comú, e pus tenents e pus estrets que'ls altres en ço que no servex sinó a vanitat, Arn. Vil. i, 186. Les dones necessàriament han esser un poch tinents, per ço com no han manera de guanyar, Metge Somni iv.
|| 4. ant. Contigu, que es té amb una altra cosa; cast. contiguo, seguido. Passar un lloc a tinent d'un altre: estar contigu (Cast., doc. segle XIV, ap. Aguiló Dicc.). A un tinent: (ant.) ininterrompudament, sense solució de continuïtat. E'l Maestre leuà'ns a Monsó, e esteguem aquí dos anys e mig a un tinent, Jaume I, Cròn. 11. La baronia sua era en Calàbria, que són XXV castells a hun tinent, Muntaner Cròn., c. 18.
|| 5. Dur, resistent a la pressió. A casa dels vostres pares | menjàveu el pa tinent, | y aquí el menjau de xeixa, cançó pop. (ap. Milà Rom. 308). «Aquesta fusta és tinenta» (Aguiló Dicc., sense indicació de procedència).
II. m.
|| 1. Qui té o posseeix una cosa; especialment, Qui té el lloc o càrrec que pròpiament és d'un altre; qui està o obra en lloc i representació d'un altre; cast. lugarteniente, teniente. A los batles... y sos tinents, doc. a. 1651 (Hist. Sóller, i, 313). Dit Batle, Mostasaf y tinent de Procurador reyal, doc. a. 1718 (Hist. Sóller, ii, 911).Tinent d'alcalde: cadascun dels regidors designats per a substituir el batle en absència o impossibilitat d'aquest. Tinent coronel: cap militar immediatament inferior al coronel. Tinent general: cap de categoria immediatament inferior al capità general. Especialment: a) Tinent: oficial immediatament inferior al capità. Des d'un cop que el tinent de Planoles li va posar mala voluntat, Massó Croq. 149.
|| 2. ant. Extensió, capacitat d'una cosa. La dita plana de regadiu e arborada ha bell tinent e gran, -ço és del Coll de la Garrofera tro a Xàtiva, Eximenis Reg. 24.
|| 3. ant. Suport, peça de sosteniment; cast. soporte. Una ballesta... ab fresos d'or... e sis platons e sos tinents e pontets on passa la corretja, Inv. Pr. Viana 148.
|| 4. Porció de rocam o alguer o altre obstacle submarí on és fàcil d'enrocar o enganxar els ormeigs de pesca (Empordà).
    Fon.:
tinén (or., occ., eiv.); tinént (val., mall., men.).
    Intens.
(del II || 1 a):—a) Augm.: tinentàs, tinentarro.—b) Dim.: tinentet, tinentetxo, tinentel·lo, tinenteu, tinentó.—c) Pejor.: tinentot.
    Etim.:
del llatí tenĕnte, ‘que té’.