DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TINGUDA (i ant. tenguda). f.
|| 1. ant. Vigència, duració legal. Es establit que diner deu aja tenguda, pus lo corrater l'aja donat, present lo comprador e ab volentat sua; en altra manera no aja tenguda, doc. a. 1295 (RLR, v, 83). Axí co d'amont és escrit sia term e aiya tenguda per totz temps, doc. a. 1306 (RLR, vii, 52).
|| 2. Grandària (sia en longitud, sia en superfície, sia en capacitat); cast. cabida, extensión. «Aquesta fageda té mitja hora de tinguda» (Rupit, Plana de Vic). «La nostra terra té dotze jornals de tinguda» (Vendrell). Ni la terra de Cerdanya... ni la gran tenguda de tota Espanya no són premis sufficients, Scip. e An. 50. Les tendas són dels offisis primeras, | per ma fe us iur tenen molt gran tanguda, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 107). Una bóta, de tenguda de sis o set portadores, doc. a. 1560 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Dicte una composició de major tinguda y art, Ordin. Univ. 1629, f. 77. Un cordell o corda prima de tinguda de setanta sinch canas, Barra Artill. 106.
|| 3. Conjunt de caps de bestiar de llana que són propietat del pastor, encara que van dins el ramat mantingut per l'amo (Ripollès, Guilleries, Berguedà). La tinguda que puc tenir amb vostre remat, segons tenim tractat, és de deu ovelles y tres bassives, Catllar, 11-12-1920.
|| 4. Sessió, reunió per a tractar quelcom; cast. tenida, sesión.
    Etim.: forma femenina del participi passat de tenir.