DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATTINT
|| 1. ant. part. pass. de tenyir (f. TINTA); cast. tinto, teñido. Los vestiments són tints de vermella color, Llull Blanq. 33. Ne frisos en què mete lana tincta de molada, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 431). Lo coltell que de la corrent sanch tint estava, Corella Obres 230.
|| 2. m. Acció i efecte de tenyir; cast. tinte. Fins haja demanat als tintorers de bon tinct si en lo rech ha res en què la dita molada faés dan, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 431). Un manto de bruneta de bon tint, doc. a. 1437 (BABL, xi, 155).
|| 3. m. Color amb què es tenyeix; cast. tinte, tintura. No gos metre-y grochs tints, doc. a. 1434 (BABL, xi, 327). Al seu rostre cadavèrlch | dóna l'incendi un tint roig, Llorente Versos 155.
|| 4. m. Obrador de tintorer; cast. tinte. Per hon corra l'aygua fins als tints, Codi Çagarriga 125. Tenyir en lo tint quant n'i haurà tots vostres draps, doc. a. 1405 (BSCC, xiii, 36).
Etim.: del llatí tĭnctum, ‘tenyit’.
tint