DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. TIR m.: cast. tiro.
I. || 1. Acció de tirar en el sentit de fer força per dur una cosa cap a si o darrera si. Animal de tir: animal dedicat a tirar un vehicle. a) Vici del bestiar que consisteix a agafar-se a la menjadora amb les dents i estirar (Segarra, ap. BDC, xxii, 212).
|| 2. Conjunt de dos o més animals que estiren un vehicle.
|| 3. Cadena del carro que s'enganxa al cabestre de l'animal que el tira.
|| 4. Llibant, corda usada per a pujar i baixar mobles dels pisos.
|| 5. pl. ant. Correges del cinturó a les quals anava penjada l'espasa. Tirs de la espasa: Tiros de la espada: Corroies du cinturon, Broch Prompt. 31.
|| 6. Corrent d'aire. Servix per a que la ximenera tinga més tir, Martínez Folkl. i. La cançó neix a breus tirs, a sospirs, Maragall Obres, i, 65.
|| 7. Neurosi de les bèsties, caracteritzada per la deglució d'aire (Rossell Mal. best. 150).
II. || 1. Acció de tirar, de disparar armes. El blanc d'aquell concurs de tir, Pons Com an. 44.
|| 2. Tret, descàrrega d'una arma que llança un projectil. Fent alimàries y tirs de arcabusos, doc. a. 1591 (Segura HSC 227). Ab molta música de menestrils y trompetes y tirs de artilleria, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 114). És cassador, gran ballester que el tir no falla, Costa Agre terra 91.
|| 3. Projectil o quantitat de munició que basta per a una descàrrega o dispar d'arma de foc.
|| 4. Lloc on es tira al blanc. En un tir de coloms de Lleida, Serra Calend. folkl. 148.
|| 5. Trajectòria que un projectil llançat descriu. Tir alt: el que passa per damunt el blanc o objectiu sense tocar-lo. Tir baix: el que passa més avall del seu objectiu. Estar a tir: estar a l'abast d'un tret; estar en lloc a on pot arribar el tret d'una arma. Errar el tir: no abastar o no encertar l'objectiu al qual es volia dirigir el tret. Posar-se a tir: posar-se a l'abast dels trets d'una arma; fig., posar-se en situació de poder esser atacat, impugnat, refutat, etc. Aquest animal s'ha posat a tir, Roq. 6.
|| 6. Extensió que pot recórrer un tret o projectil; mesura longitudinal equivalent a la dita extensió. Posaren siti en torn de la ciutat molt prop, a dos tirs de ballesta, Tirant, c. 369. Distant de la vila quatre tirs de ballesta, doc. a. 1513 (BSAL, viii, 90).
|| 7. Tirada o llargària d'una cosa, sobretot d'una peça de roba. Hauran de tenir lo mateix pes, ample e tir e tota altra bondat e perfecció que els draps de lana mallorquina, doc. a. 1486 (arx. de Mall.). Una pessa de torcabocas, de tir de vint canas, doc. a. 1546 (Alós Inv. 67). No sabran lo tir cert de cada pessa, Tar. preus ii.
|| 8. Xarxa llarga per a pescar en el riu (Val., ap. Aguiló Dicc.).
|| 9. Tímbola, porció de líquid que es beu d'una vegada (Mall., Men.); cast. trago. Begueren un glop d'aigordent y un ti [sic] d'aigua, Pons Llar 41.
|| 10. Esser a tir: esser possible, estar a l'abast (men.). «No és a tir pagar aquests preus». No són a ti [sic] los queviures, Ballester Xèx.
Loc.—a) Sortir el tir per la culata: resultar una cosa al revés de com s'esperava.—b) Amb una pedra fer dos tirs: obtenir dos resultats amb una sola acció o temptativa.—c) Ni a tirs: de cap manera. Ningú l'atura a dins Ciutat ni a tirs, Ignor. 15.
Fon.: tíɾ (or., occ., val., bal.); tír (Ciutadella); tí (Sóller, Maó).
Intens.: tiret.
Etim.: derivat postverbal de tirar.
2. TIR topon.
Nom d'una antiga ciutat de Fenícia; cast. Tiro. Colach, Sidònia, | Tir, Babilònia, Spill 7142. (V. Tirus).