Diccionari Català-Valencià-BalearB

DIEC2 DDLC CTILC BDLEX Sinònims CIT TERMCAT

1. TIRA f.
|| 1. Llenca; tros llarg i estret; cast. tira. La fruyta ab un ganivet tallaràs-la a tires, Robert Coch 28. Les queya just tires de pell morta, Galmés Flor 48.
|| 2. Filera, renglera; cast. fila. Tots aquells camells ells feren arrengar a tres tires, Jacob Xalabín 19.
|| 3. Rengle de ceps plantats; cast. líño. Quarterada de vinya de sort ha haver LX tires, e de mitga sort CXX. Mes fan-sa en cascuna tira de sort XIIII clots, Palladi 153. Quant les tires estan ajuntades de dos en dos: Vites bijugae, Pou Thes. Puer. 43. Trencant la seva requissa al llarg de les tires, Pous Empord. 26.
|| 4. La part de corda a la qual s'agafen els homes a bord, per a estirar-la quan passa aquella per un retorn; la part de corda d'un aparell que s'estira, és a dir, la corda que comença en l'última politja per on passa (Barc., Mall.).
|| 5. Ametlla que serveix per a tirar, jugant al quern (Santanyí).
    Fon.: tíɾə (or., bal.); tíɾɛ, tíɾa (occ., val.).
    Intens.: tirassa, tireta, tirota.
    Etim.: sembla derivat postverbal de tirar.

TIRÀ, -ANA
|| 1. m. i f. Qui s'apropia injustament el poder suprem o l'exerceix d'una manera opressiva; cast. tirano. Aquells qui han trahida la pàtria e la han subjugada a tirans, Metge Somni iii. Com tu sies tan magnànim príncep, deuries esser just e no voler tenir nom de tirà, Tirant, c. 293. Vencí lo gran tyrà Olofernes, Villena Vita Chr., c. 199. Són d'eixa raça virulenta els homes | que espanten els tirans, Alcover Poem. Bíbl. 48.
|| 2. adj. Propi del tirà; que obra tirànicament; cast. tirano. Posseheix lo regne com a rey tirà ab poca justícia, Tirant, c. 97. La espasa en la mà, de sanch tirana fins a la cruera tincta, Corella Obres 357. Obeint les tiranes lleis de la naturalesa, Pons Com an. 119. La mort tirana el treia de trono tan magnífic, Atlàntida i.
Var. form. ant.: tiran (Letra Rey. Cost. 56 vo; Egidi Romà, ii, 2a, 7); tirant (Eximenis Terç, c. 115; Ausiàs March lxxxv, cxii; Tirant, c. 147).
Etim.: pres del llatí tyrannus (< gr. τύραννος), mat. sign. La forma tírant presenta la -t per analogia dels participis de present i gerundis en -ant (com en antic francès tyrant per tyran).