DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TIRADA f.
Acció i efecte de tirar.
I. || 1. Acció d'estirar, de fer força per atreure una cosa cap a si; cast. tirón. Aferrà-lo per la barba donant-li grans tiradas, doc. any 1373 (Hist. Sóller, i, 384). Pres-la per los cabells... e donà-li fort gran tirada, Tirant, c. 348. a) ant. Acció de transportar cosa arrossegada per bísties, que era una de les feines que el pagès havia de fer en certs dies com a obligació envers del senyor feudal. Et abeas joua et tirata [sic] et batuda quas nos habemus, doc. a. 1261 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Arrendament... ab rendes, censes, tasques, joues, tirades, doc. a. 1408 (Miret Templers 449). Denunciaren esser obligats los habitans de dit loch fer quiscun any un jornal ab una mula de tirada de garbes del troç a la hera, doc. a. 1497 (arx. de Montblanc).
|| 2. Esforç violent contra una força oposada; cast. forcejo, forcejón. «Hi haurà tirades»: es diu quan estan a punt de lluitar dues persones, animals, entitats, etc., de forces prou equilibrades o semblants (Mall.).
|| 3. Inclinació o tendència a anar a un indret, a fer alguna cosa; cast. tirada, querencia. «No tinc tirada al camp». «El noi no té gens de tirada als estudis». Encara l'estrany fenomen tenia tirada a reproduir-se, Ruyra Pinya, i, 86. L'esposa, que havia sigut fabricanta i tenia tirada al seu ofici, anava a la fàbrica, Víct. Cat., Mare Bal. 48.
|| 4. Demanadissa; acceptació, atracció exercida sobre la gent; cast. demanda. «Aquesta botiga sempre té molta tirada».
|| 5. Semblança, retirança; cast. parecido. «Aquesta noia té una tirada al seu oncle».
II. || 1. Extensió en llargària d'una peça de roba, d'una paret, etc.; cast. tirada. «Aquesta paret ha de tenir més tirada; li caldrà un reforç». a) Alineació recta d'una paret, marge, façana, etc.
|| 2. Distància, llargària de camí, de terreny a recórrer; cast. tirada. Poca tirada los faltava per arribar a sa rota, Roq. 27. «Hi ha una bona tirada, de la Rambla fins als Josepets»!
|| 3. Espai de temps, sobretot si és llarg; cast. tirada. Llarga tirada de anys: Longus annorum tractus, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Tanda, sèrie o conjunt de coses que se segueixen; cast. tirada. Valia més un sermonet de peu d'altar que una bona tirada de versos, Collell Flor. xi.
|| 5. Porció de líquid (aigua, vi, etc.) que es beu d'una vegada, sobretot si es beu a galet; cast. trago. Doncs té: beu una tirada.—Vinga, una tirada sempre ve bé, Ramon Vaca llet 89.
|| 6. D'una tirada: sense interrupció; cast. de un tirón. De una tirada: Uno tractu, uno haustu, Pou Thes. Puer. 18. Per apaybagar la set se begué d'una tirada la meytat del ayguardent, Víctor Català (Catalana, vi, 7). Plou d'una tirada des de fa vint-i quatre hores, Maurette Aiguat 37.
III. || 1. Acció i efecte de llançar, de deixar anar amb cert impuls; cast. tirada. Començà-li a donar grans colps, e les tirades que li donaua eren tals que'l mouia e'l menaua adés ençà adés enllà, Curial, i, 21. Especialment: a) Acció de deixar anar els daus, les cartes o altres elements de joc damunt la taula o altre lloc on cal tirar-los.
|| 2. Acció de llançar projectils, de disparar armes; cast. tirada. Especialment: a) Cacera d'ocells aquàtics en l'Albufera (Val.).—b) Descàrrega d'armes de foc que es feia a les portes de l'església els dies de gran festa (Eiv.).
|| 2. Acció i efecte d'imprimir fulls, de reproduir múltiples gravats, fotografies, etc.; cast. tirada. a) El nombre d'exemplars que s'imprimeixen o reprodueixen d'un escrit, gravat, llibre, etc. Hem hagut d'aumentar sa tirada fins a 100.000 exemplars, Ignor. 28.
    Fon.: tiɾáðə (or., bal.); tiɾáðɛ, tiɾáða (occ.); tiɾá (val.).
    Intens.: tiradassa, tiradeta, tiradota.