Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  tirapeu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TIRAPEU (i dial. estirapeu). m.
|| 1. Corretja de cuiro amb els dos caps cosits de manera que forma una mena de circumferència, que serveix al sabater per a subjectar el calçat al seu genoll quan el cus; cast. tirapié. Per donar puntada a una botina que de boca terrosa reté cautiva sobre els genolls per medi del tirapeu, Vilanova Obres, iv, 122. Donar estirapeu: pegar corretjades, tupar (mall.).
|| 2. Mitja que no té peu, sinó taló, i que acostumen de portar els vells (prov. de Lleida, segons Aguiló Dicc.).
|| 3. Bastó acabat amb un ganxo, que els pastors duien per a agafar pels peus els animals fugissers o indòcils (Pirineus); cast. cayado. Tirapeu, bastó de ovelles: Pedum, uncinus, uncus, agolium, Torra Dicc. El rabadà... porta tirapeu, la capa curteta, cançó pop. (ap. Milà Rom. 412).
|| 4. Tirabrases (Terrassa, ap. BDC, xx, 253).
    Fon.:
tiɾəpέw (or.); tiɾapέw (occ.); tiɾapέ̞w (val.); tiɾəpέ̞w, əstiɾəpέ̞w (bal.).
    Etim.:
compost de tira, imperatiu de tirar, i peu.