DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

TIRAR v. tr. i intr.: cast. tirar.
I. || 1. tr. Atesar, estendre, posar tibant. En axí com drap o correg que hom estén e tira tant com pot per tal que sia bastant, Llull Cont. 278, 21. Que negun parayre no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni més avant en lo tirador de XVII canes, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 268). Clauada la dreta, la squerra tiraren, Passi cobles 104. a) fig., aplicat al temps: Allargar. A tot tirar: prolongant al màxim la duració. «A tot tirar, el mes que ve ja seran madurs els raïms».
|| 2. Fer força per moure una cosa cap a si i en la mateixa direcció en què es mou el que fa la força; moure una cosa fent força cap a si. a) tr. Avets ordonat que amor sia corda e cadena per la qual hom sia tirat a la glòria de paradís, Llull Cont. 57, 10. Les galees... cada una tiraua sa tarida e anauen traén les tarides del port, Jaume I, Cròn. 59. Si nau o leny tirarà barca, Consolat, c. 110.—b) tr. o intr. Fer força per moure un vehicle cap a si movent-se davant del vehicle. Amenam-nos-en bé X carros, que cascú carro tiraven quatre brúfols, Muntaner Cròn., c. 221. Si li tirassen ab M pareyls de camels, no pogra passar, Treps Rom. 82 vo. Davallà d'una carretel·la tirada per dos cavalls, Pons Com an. 47. Un tronch de mules que tiraven d'una galera, Roq. 3. Un carro del que tiraven dues mules, Rosselló Many. 206.
|| 3. tr. Arrossegar, fer moure una cosa sense alçar-la de terra o de la superfície sobre què descansa. Tirar en terra una embarcació: treure-la de la mar fins a fer-la reposar damunt la vorera. Pensaren de tirar les galees en terra, Muntaner Cròn., c. 133. Per ço que nostre Senyor dix a la serp, que iria tirant sos pits, Serra Gèn. 11.
|| 4. Fer força per portar cap a si una cosa, encara que no sigui en la mateixa direcció en què es mou el que fa la força o encara que aquest no es mogui. a) tr. Aquella dona plorava..., sos cabells tirava, sos draps rompia, Llull Sta. Mar. 8. Lo voltor cessà de tirar-lo fetge de Tici, Genebreda Cons. 168. Pres lo petit fill per los cabells e tirà'ls-hi, Tirant, c. 3. I Sant Pere, tira que tira... i l'anava hissant, Ruyra Parada 43.—b) tr. amb complement directe indicador de la persona o cosa de què forma part o a la qual està adherit allò que es vol portar cap a si (i que s'indica per la preposició de o per). Qui's metrà en aguait e apensadament requerrà cavaler, e'l ferrà am fust, e'l tirarà per los cabeyls, Usatges 55. Ell lo tirà de la sobrevesta, Tirant, c. 99. Tiraren-lo per los cordons del cavall a la part dreta, doc. a. 1460 (BSAL, xxvi, 25).—c) Tirar pits: xuclar els pits d'una dona per fer-los començar a rajar la llet. La Paula dels casaments... ja té sort de tirar pits, Pons Auca 27.—d) absol., Mamar. «La criatura encara tira».
|| 5. Treure una cosa agafant-la i fent força cap a si. Tirar l'espasa (el coltell, etc.): treure una arma de la beina. Descaualcà prestament e tirà la spasa, e com lo alà veu la spasa tornà atràs, Tirant, c. 60. Yo t'he vist... dins en l'ort tirar lo coltell, Passi cobles 25. a) fig., en sentit immaterial. Trasch l'anell del dit del clergue e tirà-li tentost aquella temptació, Eximplis, i, 38. Que tots los béns qui's guanyen en la conquesta, los tires per a tu e'ls poses en ta potestat, Tirant, c. 304.
|| 6. Fer venir una cosa cap a si sense agafar-la o tenir-hi contacte. En axí oom la gran calor tira a si la menor, en axí la gran vertut qui és en la ànima... tira la vertut corporal, Llull Cont. 290, 30. L'azamant ha major apetit a tirar a si lo ferre, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Les fembres, lo costum de les quals és tirar los hòmens a aquell angle que desitgen, Metge Somni i. Vulles perdonar tots los meus peccats e que'm vulles tirar a tu, Oliver Exc. 34. Se purga lo cor alenant, ço és per lo canó del pulmó, tirant l'ayre fret e foragitant l'ayre calt, Albert G., Ques. 37. «La pàtria sempre tira»: la pàtria sempre ens fa gana d'anar-hi. «La sang tira»: el parentesc fa que estimem les persones. «No m'ha tirat mai la Història»: no m'ha agradat mai, no m'ha fet gana. a) refl. La dolsor de les sues paraules, ab les quals se tiraua los coratges de les gents, Valter Gris. 7.
|| 7. tr. Moure o fer anar en una direcció determinada; encaminar, dirigir. Un porter per fer anar la gent devant personalment vaja, Ordin. Palat. 18. No he corregits caritativament los errants... ni'ls he tirats a Déu per maneres degudes, Eximenis Conf. 18. La cobejança... los aurà tirats e aportats a pobresa, Scachs 94. La ira tira totes les coses a crueldat, Tirant, c. 358. Ab amor e pietat tirareu les gents a la via dreta, Villena Vita Chr., c. 44. Y ens tira avant la febre del desvari, Collell Flor. 92. Tirar a part o a una part: (ant.) apartar algú dels altres per parlar o obrar sense que el sentin o el vegin. Sobre açò tiram nos don Pero ahones a una part, e dixem -li..., Jaume I, Cròn. 22. Dixeren -nos que volien parlar ab nós..., e nós tiram-nos a una part e escoltam-los, Jaume I, Cròn. 87. E Nós tiram-nos ab lo dit frare a part en la nostra tenda... e dix nos..., Pere IV, Cròn. 166. a) refl. Moure's en una direcció determinada. La guayta respòs que no'n faria res..., mas que's tiràs atràs, Desclot Cròn., c. 134. Los sarrahins foren axí espaventats que més de una llegua se tiraren enrera de lla hon solien estar, Muntaner Cròn., c. 55. Dix-me: «Boch çull, tira't avant», Spill 1095. Tirar-se el vent: girar-se, canviar de direcció el vent.
|| 8. intr. Dirigir-se, prendre una direcció determinada; anar en una direcció determinada. «No sé si he de tirar a la dreta o a l'esquerra». «Tireu sempre amunt, i arribareu a la masia». «Cap a on tireu?—Anem a Manresa». Un ginet se soltà e corregué molt per lo camp, que no'l pogueren pendre, que tirà deuers la ciutat e no'l gosaren seguir, Tirant, c. 92. És ja partit d'ací per tirar lla hon los dits francesos seran, doc. a. 1460 (Col. Bof. xxii, 100). Processionalment tiraren a la Verge Maria del Pilar, doc. a. 1498 (Ardits, iii, 149). So stat avisat que passauen y tirauen a la volta de llevant, doc. a. 1661 (Hist. Sóller, ii, 144). Lo dia és a la fi, tirant lo sol a la posta, Villena Vita Chr., c. 246. Mira que ho coneix, que te'n burles; tira avall, tira, que ens penyorarà, Vilanova Obres, xi, 146. No t'havies d'ofendre si ell tirava per un altre cantó, Oller Febre, ii, 247. Vàrem rependre els rems, i... tira cap a llevant, Ruyra Pinya, i, 29. Tirar al dret o pel dret: anar directament a un lloc sense voltar ni seguir el camí normal; fig., obrar resoludament, sense miraments.
|| 9. tr. Tirar la via, el camí, etc.: prendre i seguir una direcció, un camí; dirigir-se a un lloc determinat. Lo estol partí del port de Palerm e tirà la volta de Barberia, Tirant, c. 100. Tots los cauallers, hoyt lo corn, tiraren la via de Pera, Tirant, c. 207. Tirí camí fora'l portal, Spill 920. Sí com l'orb foll corrent tira la via, Ausiàs March cxiii. Calaren-se la via de la ciutat de Gerona e tiraren lo camí de Ampúries, Turell Rec. 41. Dites aquestes paraules, girà's pera tirar son camí Isop Faules 5.
|| 10. tr. Marcar, senyalar una línia movent un llapis, ploma, tiralínies, cordill o altre instrument. «Tirarem una recta que uneixi aquests dos punts». Del cantó de dita mostra... vay tirar la partió per lo meu hort, linyola batuda, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 18).a) fig. Traçar, formar mentalment (plans, teories, projectes, comptes, etc.). Un enginyer tira plans, Roq. 52. Creys-me a mi: tirau balans, Ignor. 29. Parlant de la cacera de demà, tirant plans, Bosch Rec. 164.
|| 11. intr. Deixar passar un fluid; un conducte permetre el trànsit d'un líquid o gas a través d'ell. «La xemeneia tira bé». «Aquest fumeral no tira». Es d'aquells [puros] de primera classe que no tiren ni ab boquillo de diacalon, Vilanova Obres, iv, 194. La llar no vol tirar i s'apaga el ble, Sagarra Comte 127.
|| 12. intr. Tendir, sentir inclinació. «El meu noi tira per a metge»: sent tendència o afició a esser metge. «Moltes n'hi ha que pretenen, | amor, i no són com vós; | com més tir a alabar-vós, | més alabances me vénen» (cançó pop. Mall.). Fassen memorial qui són aquelles e a quin fi tiren, doc. any 1463 (Col. Bof. xxiv, 129). Se sembren en lluna vella... les trumfes, perquè si es fessin en lluna nova tirarien en ramera i no trumfarien, Serra Calend. folkl. 20. Pobre llaurador! Tots tiren a enganyar-lo, a fer-li creure que els ases volen, J. Pascual Tirado (BSCC, viii, 243).
|| 13. intr. Tenir tendència a ser com un altre; tenir-hi semblança o aproximació qualitativa. «Aquest vi tira a agre». «El paraigua era negre, però ara ja tira a roig». «El noi, de la cara tira a sa mare, però del gènit tira a son pare». La una ha flor blancha e l'altra vermella, e la terça que tire a color roja, Macer Erbes. Mig pom ab huyt cayres quasi tirant a çafir cetri, Inv. Pr. Viana 136. Quant la orina serà groga e tira un poch en color de fum, Micer Johan 324. Cerca del [dia] deè, tirarà a frescor en las matinades, Molera Pron. 1533. Un vestit viradenc o blavenc tirant a vert, Alcover Cont. 84.
|| 14. tr. Tenir d'extensió (tant o tant); arribar (fins a tal o tal quantitat). «Aquesta peça de roba tira 20 canes». «El nostre pou tira molt endins». Aquell [drap] nós lo pendrem volenters, per què sapiau què ha costat ni quant tira, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 526). Unes tovalles reyals qui tiren V coldos III quarts, Inv. Anfós V, 154. Una romana que tira XXVIII arroues, doc. any 1459 (BDC, xxiv, 121). «Aquest vaixell tira setze milles». «Gener tira trenta-un dia».
|| 15. tr. Realitzar una acció seguida, sense interrupció. A Roma tiraven junta per canonisar el Beato Alonso, Roq. 29. Y duen conversa tirada amb delitoses jovensanes, Ignor. 72. Tirar una malaltia: passar-la, sofrir-la. D'anyoransa lo lo meu cor | tirà llarga malaltia, Orlandis Poes. 19. En Rosset-Bayó tirà una malaltia que l'enllità una quinzena de dies, Galmés Flor 17.
|| 16. intr. Durar amb més o menys dificultats. Anar tirant: subsistir sense perdre però sense progressar, o progressant molt poc. Així vaig anar tirant com tants d'altres que pateixen del mateix mal, Ruyra Parada 4. Un francès..., un dels pionniers de la indústria tèxtil que anava tirant sense pena ni glòria, Pla SB 28.
II. tr.
|| 1. Deixar anar amb cert impuls; donar un cop o empenta a una cosa de manera que recorri una certa distància enlaire o cap avall. No l'hauran fet tirar a mar, Consolat, c. 84. Penas de 5 sous per aver tirat per la finestra vi o vinagre, doc. a. 1767 (Segura HSC 161). Baxa, o et tiro daltabax, Vilanova Obres, xi, 26. Mallorca és un bon palco per veure ballar y tirar-hi confits, Roq. 10. Tirar bateig: llançar confits i altres llepolies als nens que segueixen un bateig. Tirar l'erada: estendre les garbes damunt l'era (Maestrat, Morella). Tirar a fons: fer que un vaixell o embarcació se'n vagi a fons. Tirar a terra o en terra o per terra: fer que una persona o cosa caigui del lloc elevat on es trobava fins en terra. Tirà en terra més de dos tersos de las teuladas, doc. a. 1832 (Hist. Sóller, i, 156). Altar tirat a terra no fa gaire, Verdaguer Exc. 56. Han passat orde de tirar en terra ses casetes de fusta, Roq. 42. Tirar coces: donar cops de peu movent violentament la cama. Y a voltes li tira lo macho gran coç, Proc. Olives 1159. Tirar cosses: Calcitro, Pou Thes. Puer. 25. Quant veus que et cerca amoixar | o tirar-te qualque cossa, Penya Poes. 22. Tirar tabac o altres coses de contraban: treure-ho de les barques a terra. Quan s'havia de tirar una barcada de quantrebàndol per aquells entorns, S. Galmés (Jocs Fl. 1908, p. 94). «La figuera tira els figons»: es diu de la figuera que deixa caure les figues encara petites i no madures. Tirar a la mar un vaixell: deixar-lo llenegar sobre l'anguila des de la drassana fins que queda surant dins l'aigua. Tirar una carta al correu: deixar-la caure dins la bústia d'on ha d'esser recollida i transportada al lloc on va destinada. Tirar les cartes, els daus, la tella, etc.: deixar anar amb cert impuls les cartes, daus o altres peces de joc. Tirar les cartes: tractar d'endevinar l'esdevenidor mitjançant les cartes de joc.
|| 2. Deixar anar amb cert impuls una cosa per inútil, per no poder-la retenir, per dur-la a perdre, etc. Me veus ara que estich de lo millor y puch tirar un duro, si vull, al mitx del carrer, Penya Mos. iii, 169. Y allà, tirada y rompuda, una corona hi ha vist, Costa Poes. 13.
|| 3. Llançar amb força una cosa perquè recorri una certa trajectòria o vagi a un lloc determinat. Al uenir que nós faem, tirauen pedres los de la companya d'en Pero Aones contra los de don Artal, Jaume I, Cròn. 26. Y com deu tirar en brega | bona stochada, Coll. Dames 168. Forçat és que us tire alguns colps fexuchs, Proc. Olives 1630. Lo dit lochtinent e veguer de la ciutat són stats nafrats de canteres o teules que tirauen, doc. a. 1505 (BSAL, viii, 114). Tu sols romps l'harmonia eterna | tirant als ulls del Creador ton fang, Verdaguer Idilis. a) absol. Conech que ell serà bon sgrimidor, que no cura de tirar a les cames, mas tira al cap, Tirant, c. 199.—b) fig. Tirar a un premi: esforçar-se per obtenir un premi aportant un treball. Resposta de don Jordi tirant a la ioya en lahor de la Verge Maria, Trobes V. Maria [96].—c) fig. Dirigir a algú paraules o frases o gestos expressius, sia per afalagar, sia per ofendre, etc. Li tiravan qualque flastomia que alsava terreta, Aguiló C., Rond. de R. 16. Desconfiau des joves que passen la major part des dia tirant-vos floretes, Ignor. 18. No us tiro amoretes, Vilanova Obres, iv, 144. Donchs tira'm un petó, Vilanova Obres, xi, 227. Tirar en cara una cosa a algú: dir-li a la cara una cosa ofensiva, recriminatòria, etc.
|| 4. Llançar projectils o càrregues d'armes o màquines de balística. Fem-los tirar una sageta, Jaume I, Cròn. 43. Los dits homes de armes tiraren ab ballestes tres tretas, Pere IV, Cròn. 139. Lo rey moro tirà prestament una fletxa, Tirant, c. 19. Y li tiran trons a cents, Penya Poes. 207. Prou tiren-li ruixades de dards les amazones, Atlàntida viii. «El castell ha tirat vint canonades». a) absol. Disparar, llançar projectils una arma o amb armes de balística. Ells nulls temps no havien tro a ara assajat de tirar ab gin, Epist. Pere 115. Si mester serà, li tiren ab bombarda, doc. a. 1495 (BSAL, x, 128). Y en lo punt tirà tota la artilleria, doc. a. 1620 (Bofarull Mar. 109). Veig que tiren, a Montjuich, Pons Auca 136. Tirar llarg: dirigir un projectil més enllà de l'objectiu que es volia ferir. Tirar per alt: llençar el projectil per damunt l'objectiu; fig., calcular una quantitat més elevada de la vertadera o normal. Tu mateix compta; tirem per alt: tres viatges al dematí y altres tres a la tarde, Pons Auca 238.
|| 5. Treure reproduccions d'una composició tipogràfica, de gravats, de fotografies, etc., mitjançant la premsa, la màquina tipogràfica o litogràfica, etc. Imposar aquell, tirant-ne y retirant-ne una mà de paper, doc. a. 1684 (Hist. Grem. ii). a) Tirar una fotografia: disparar la màquina fotogràfica per produir una fotografia.
|| 6. refl. Deixar-se anar amb violència o amb fort impuls de dalt a baix, en direcció a una cosa, contra algú, etc. An es riu de cap se tira, Aguiló Poes. 11. Se tirarà al feréstec gorg de Balaig, Canigó viii. Si es tirava qualque gorrió dins l'abeurada, fugia mig enviscat, Rosselló Many. 59. Se tira damunt del moro més rabiós, Vilanova Obres, xi, 202. Tirar-se al llit o damunt el llit (o al sofà, a terra, etc.): deixar-se anar amb cert impuls damunt un llit, un sofà, el sòl, etc. En voler-me ajeure me tir damunt es canapè, Ignor. 23. Tirar-se del llit: baixar del llit amb cert impuls. Vaig tirar-me daltabaix del llit, Ruyra Parada 18.
|| 7. refl. Dirigir-se o entrar amb força, amb cert impuls, a un lloc, i fig., a una situació, manera d'esser o d'estar, etc. Me tir d'un bot dins una taverneta, Roq. 36. En manco de mitja horeta se tiren dalt el Terreno, Ignor. 29. Es qui han conseguit tirar-se dins ses pessetes, Roq. 37. a) Tirar-se a fer alguna cosa: posar-se a fer-la, començar-la a fer. «De sa pell farem sarró, | de ses cames fabiol; | pujarem dalt es pujol, | mos tirarem a sonar» (cançó pop. Mall.).
|| 8. a) Donar una femella al mascle. «Demà tirarem la vaca al bou».—b) refl. Posseir sexualment una femella; tenir-hi coit.
    Loc.—a) Tirar d'un coll: obrar conjuntament i amb bon acord dues o més persones.—b) Tira peixet!, o Tira que et toc!: exclamacions amb què s'expressa alegria, eufòria, entusiasme per una bona notícia, per un bon resultat, etc.—c) Tirar-s'ho darrera o a l'esquena: no preocupar-se gens d'una cosa.—d) Tirar terra damunt, a una cosa: procurar que no se'n parli.—e) Tirar el cap per les parets: fer grans demostracions de disgust o de desesperació.—f) Tirar coces al caliu: anar a l'infern (Barc.).—g) Tirar la casa per la finestra: fer despeses o demostracions extraordinàries d'alegria, de festa.—h) Tirar la porta pels nassos o pels bigotis, a algú: no deixar-lo entrar, privar-li el pas per una porta.—i) Tirar i amollar: mantenir-se ferm i cedir alternativament. Perque poch a poch | tirant hi mollant pogués avenir-los, Proc. Olives 564.—j) Tirar la capa al toro: decidir-se a obrar sense por del perill i de les conseqüències.—l) Tirar pedres a la mar: esforçar-se inútilment.—m) Tirar-se els plats pel cap: barallar-se marit i muller o dues persones que anaven molt unides.—n) Haver-n'hi per a tirar el barret (o la barretina) al foc: haver-hi motiu per a irritar-se molt, per a reaccionar amb violència.—o) Tirar-se pedres a la teulada o Tirar-se terra als ulls o Tirar-se terra a les figues: obrar en perjudici propi.—p) Tirar la pedra i amagar la mà: obrar hipòcritament.—q) Tirar trona avall o Tirar a baix de la trona: fer des de la trona les publicades dels qui s'han de casar.—r) Esser més dolent que allò que tiren: esser una persona molt dolenta.—s) Tirar un aglà per agafar un porc singlar: donar o deixar perdre una cosa petita per aconseguir-ne una de grossa o valuosa.—t) Tirar el mal a la paret: guarir-se completament d'una malaltia.—u) Ja tiren!: es diu per indicar que algú ha dit una cosa amb segona intenció o amb idea d'ofendre o de renyar indirectament.—v) Tirar de gola o Tirar d'una passa: disparar contra algú des de molt prop. «Que em tirin d'una passa...»: fórmula per a corroborar enèrgicament allò que afirmam. «Que em tirin d'una passa si aquell no és el teu germà!» (Mall.).—x) Tirar sense engaltar: obrar inconsideradament, amb precipitació.—y) Tirar-s'hi de cap o de cec: emprendre una activitat enèrgicament i sense reflexionar.—z) Tirar-se sa partida: adonar-se d'una cosa feta amb segona intenció o dissimuladament (Eiv.). Na Margalida, que es va tirar sa partida totd'una, quedà freda i sense paraula, Rond. Eiv. 94.
    Refr.—a) «Que tiri qui té bon dret»: significa que convé que faci les coses aquell qui les sap fer (Men.).—b) «El tirar fa enamorar, segons les pedres d'on vénen»: vol dir que una acció pot tenir conseqüències molt diverses segons les circumstàncies.—c) «Tira més un cabell de dona que trenta parells de bous» (cat.); «Tira més un pèl de figa que una maroma de barco» (val.): indica la gran influència que les dones tenen damunt els homes.
    Fon.: tiɾá (pir-or., or., occ., bal., alg.); tiɾáɾ (val.).
    Var. ort. ant.: tyrar (Arnau de Vilanova ap. Menéndez Pelayo Heter.).
    Etim.: incerta. L'extensió del mot tirar o tirare per gairebé tota la Romània, i la seva antiga documentació en totes les llengües des de l'italià fins al portuguès, fa indubtable l'existència d'una forma bàsica romànica *tīrāre; però d'on ve aquesta forma, no documentada en llatí clàssic ni vulgar, és el problema difícil que s'han plantejat molts d'etimologistes. Segons Diez Gramm. i, 64, caldria suposar una llatinització del germànic zeran, que significava ‘estirar’ i ‘arrossegar’; però altres filòlegs han trobat poc probable el canvi vocàlic de e en ī. Giandomenico Serra proposà explicar tirare per una reducció de martyrare ‘martiritzar, arrossegar o estirar un reu en el turment’, considerant possible que se separés l'element inicial mar- per haver-se confós amb un prefix; aquesta opinió és acceptada per Bloch Wartburg Dict., s. v. tirer, però no acaba d'esser convincent. Si consideram que tirar i tirare en totes les llengües té grans analogies de significat amb el llatí trahĕre, ens sentim inclinats a creure que el llatí vulgar o romànic *tīrāre seria una deformació del clàssic trahĕre, produïda sigui per influència analògica d'algun altre mot, sigui per una pertorbació del tipus de conjugació que hauria arribat a modificar el radical (però no es veu quin hauria estat exactament el procés que hagués determinat tal modificació). En definitiva, l'etimologia de *tīrāre queda molt obscura.